A l'inici de la segona temporada de "Mozart in the Jungle", quan el director d'orquestra Rodrigo de Souza -interpretat per Gael García Bernal- visita Los Ángeles amb la Orquestra Filarmònica de Nova York, apareix un jove tramoia interpretat per Gustavo Dudamel que l'hi suggereix que accepti una oferta de la Filarmònica de Los Angeles per substituir l'actual director, del qual es veu que no n'estan gaire satisfets. L'escena no tindria res d'especial si no fos que el personatge que interpreta Garcia Bernal està basat en la figura del director veneçolà Gustavo Dudamel i que aquest és l'actual director de la Filarmònica de Los Angeles.

Una escena similar es troba a la segona temporada de la sèrie "Treme", quan el saxofonista Donald Harrison -interpretant-se a si mateix- li proposa al trompetista Delmond Lambreaux (en aquest cas un dels personatges ficticis de la sèrie) que gravi un disc fusionant la música dels indis típica del Mardi Gras de New Orleans amb jazz contemporani, i Lambreaux li respon entusiasmat "no entenc com no se li havia ocorregut a ningú abans". A la realitat, va ser el propi Donald Harrison qui l'any 1991 va gravar un disc on va fusionar les dues grans tradicions de la capital del jazz americà. Però és que els paral·lelismes entre la sèrie i el disc de Harrison van molt més enllà. Com també a "Mozart in the jungle" amb la aparició en un dels episodis de la segona temporada del "Danzón nº2" d'Arturo Màrquez interpretat per la orquestra juvenil del país llatinoamericà on es va formar el director.

Durant la segona temporada de "Treme" el ja esmentat personatge fictici Delmond Lambreaux té una inspiració durant el Mardi Gras -el nom que rep el famós carnaval de New Orleans- que el porta a fusionar la tradició musical dels caps indis del carnaval amb el jazz contemporani. Obsessionat amb aquesta idea, convenç al seu pare -que és el cap indi Albert Lambreaux- que participi del projecte cantant les parts tradicionals. Delmond Lambreaux aconsegueix ajuntar una formació de luxe per a l'ocasió en el qual figuren molts músics de New Orleans interpretant-se a sí mateixos: Donald Harrison, Ron Carter, Carl Allen i el famós Dr. John, un dels grans símbols de la música de la ciutat del Mississipí. I aquí comencen els paral·lelismes: el bateria de la sessió original, Carl Allen, és el mateix que apareix en la sèrie i qui cantava el tema era precisament Dr. John, que en la sèrie participa com a pianista. Al costat de Dr. John, la veu principal en el disc original era, com a "Treme", la del pare del líder: "Big Chief" Donald Harrison Sr.

Al llarg de la segona temporada de la sèrie se'ls veu gravar en repetides ocasions el tradicional "Hu-Ta-Nay" així com interpretant-lo en un dels Festivals de jazz de la ciutat i entrellaçant tradició i modernitat a partir d'un arranjament jazzístic contemporani que se sustenta a sobre d'una base rítmica característic de Nova Orleans.  El paral·lelisme és complet, ja que el mateix tema que graven Albert i Delmond Lambreaux a la sèrie va ser gravat per Donald Harrison pare i fill l'any 1991 en el disc "Indian Blues" en els BMG Studios de Nova York.