Just després de guanyar un Goya per la banda sonora de la divertida pel·lícula de Daniel Sánchez Arévalo "La gran família española", el cantautor estatunidenc Josh Rouse va voler retornar als seus orígens de rock-country tou i so clàssic de folk americà amb el disc "The Happiness Waltz" i amb el productor de tota la vida Brad Jones, el mateix que el grup català “Els Pets”. Guitarres elèctriques i acústiques ben nítides complementades de forma puntual per teclats, una trompa sense estridències, el percudir suau d'un vibràfon o per el so característic del “glissando” del pedal steel. Unes cançons molt ben construïdes amb harmonies elaborades i amb un so bonic i senzill que acompanyen a la perfecció la veu sense complicacions del cantautor de Nebraska. El so clàssic que ha caracteritzat sempre els treballs del duo Rouse-Jones i que ha convertit el primer en un cantautor de culte lluny de les grans masses.

Tot i que Josh Rouse va néixer a Nebraska, degut a la professió del seu pare va viure a diversos estats d'EUA com Utah, California, Wyoming, Georgia, Texas o Tennessee on va començar la seva carrera musical amb el treball "Dressed Up like Nebraska” [Slow Rive Records, 1998]. Degut a la bona acollida de la crítica, l'any 2000 va llançar el seu segon treball "Home" [Slow Rive Records, 2000] moltes cançons del qual més tard van ser usades en shows televisius i bandes sonores (com la del remake del film d'Alejandro Amenábar "Vanilla Sky" amb Tom Cruise) i que el van catapultar cap al reconeixement públic. L'any 2006 es va traslladar a Espanya, on resideix actualment, fet que va influenciar també en el seu estil musical tot i va afegir valor afegit al mercat musical de la península ibèrica, amb un músic avalat unànimement per la crítica americana i britànica.

Tot i que les cançons que formen part del disc "The Hapiness Waltz" [Gravaciones en el mar, 2013] no són tan enganxoses com les dels seus discs previs, n'hi ha algunes que si que recorden les de la seva primera època i que barrejades amb la maduresa artística més elaborada del seu so acaben convertint-se en unes composicions molt rodones, com "Julie (come out of the Rain)". Però el què si que la seva discografia deixa clar és que el cantautor de Nebraska va haver de marxar del continent americà i -musicalment parlant- sortir de la seva zona de confort deixant-se influenciar per la riquesa cultural de les seves terres d’adopció per adonar-se que el seu camí musical estava lligat als seus inicis i, que de moment, no valia la pena desviar-se'n. I és que el retorn de Josh Rouse al folk americà que havia conreat durant els seus inicis va ser molt ben rebut.