Divendres, 7/10/2016
2126 lectures

“Kolore bizia”

Els fans de la sèrie americana Treme entendran ràpidament la picada d'ull que Fermín Muguruza fa a l'inici del documental "Nola? Irun Meets New Orlean" amb un muntatge d'imatges en blanc i negre i color sobre les plantacions de cotó, el Ku Klux Klan, la segregació racial i el desastre del Katrina. Com molts d'altres músics, l'irundarra Fermin Muguruza també s'ha sentit atret per la ciutat de Nova Orleans i, el passat 2015 se'n va anar a The Big Easy (com es coneix també la ciutat) per gravar un disc en el qual adapta els sons característics de les “brass jazz band” de Nova Orleans a cançons seves -tan d'etapes passades com Negu Gorriak o Kortatu com en solitari- i realitzar, paral·lelament, un documental sobre la situació de la ciutat de Louisiana deu anys després de l'huracà Katrina. Per al disc s'ha envoltat de reconeguts músics locals com la històrica Preservation Hall Jazz Band, la rapera de bounce Katey Red o alguns membres de Galactic com Dr. John i Trombone Shorty.

El disc és una trobada molt real entre les cançons del músic d'Irun i Nova Orleans ja que dóna un especial protagonisme al so de la “brass band” i al seu greu característic: el Sousàfon o tuba de Nova Orleans. Sonorament les cançons revisades han agafat un color absolutament diferent a l'original, ja que la petjada de la música de Nova Orleans és innegociable: les cançons exploten entre ritmes negres, instruments de metalls i arranjament vocals femenins. La primera cançó del disc és "Kolore bizia" té un toc de música negra amb una secció central on els metalls exploten el seu so amb múltiples solos alhora i amb una menció especial per a la cellista Helen Gillet, que al final també s'afegeix a la festa tot i tocar un instrument no gens habitual per l'estil.

Fermin Muguruza (Irun, 1963) ha estat definit com una de les persones més influents i importants del panorama musical basc. Membre de bandes tan importants com Kortatu i Negu Gorriak la seva posterior carrera en solitari l'ha dut a practicar un estil de fusió amb elements de ritmes llatins, rock, funk, soul i drum and bass barrejant-ho tot amb una mica de reggae i a col·laborar amb molts artistes de talla internacional com ara Manu Chao, Banda Bassotti, Amparanoia o Albert Pla. En aspectes extramusicals, ha exercit com a columnista i ha col·laborat o simpatitzat amb nombroses organitzacions socials i polítiques basques arribant a ser candidat independent dintre de les llistes de Euskal Herritarrok en les eleccions al Parlament Europeu. Ha dirigit diversos documentals on ja mostra interès per la fusió dels diferents estils musicals: “Bass-que Culture”, que retratava el procés de gravació d'un disc seu en els estudis de la família Marley a Jamaica o el documental “Checkpoint Rock. Canciones desde Palestina”.

El projecte del documental “Nola” dona veu als músics que participen en la gravació del disc per a que expliquin la situació d'una de les capitals musicals d'EUA 10 anys després del Katrina. Nola és un joc de paraules entre l' abreviatura de Nova Orleans - Louisiana i la paraula en eusquera nola que pregunta "com?". Els músics expliquen la ineficàcia del govern nord-americà, el tractament dels mitjans de comunicació que consideraven refugiats als habitants de la ciutat, la tornada d'aquests a casa després de la diàspora o frases com "Aquest desastre i el què va succeir va fer que els músics es mantinguessin units i, conscient o no, aquesta experiència va enfortir la música". Un homenatge a Nova Orleans i la seva gent. Especialment els músics. Perquè com diu durant el documental el trompetista Mark Braud: "A nova Orleans vivim la música a diari. La música és part del nostre dia a dia, des de les festes fins als funerals de jazz. és tota una celebració. Tot es celebra a través de la música. Celebrem la vida a través de la música".

Altres articles de Jordi Marcé Nogué

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.