Nascut com una coproducció del Mercat de Música Viva de Vic i la Direcció General de Música de la ciutat de Buenos Aires, el projecte “Immigrasons” (2006) va ser un punt de trobada, un espai imaginari en el qual, a manera d'àgora, van coincidir i intercanviar coneixements i sensibilitats músics d'orígens i bagatges culturals completament diferents.

La idea del projecte es va articular en torn a la recreació d'un repertori de cançons extretes de testimonis i vivències de persones originàries d'Argentina i Catalunya, que per raons polítiques, ideològiques o econòmiques havien experimentat la migració d'un país a l'altre. A través de la música, van explorar els sentiments, records i anhels d'aquelles persones al creuar l'Atlàntic, així com les causes que van generar el desarrelament forçós dels pobles; escollint un repertori en base a testimonis d’emigrants i sota el supòsit que la música forma part d'un bagatge personal però també social que acompanya les nostres vides.

Format per músics catalans i argentins i reunits sota la batuta i la guitarra de Raül Fernández (Refree), responsable en la seva existència paral·lela a Immigrasons d'una de les propostes més singulars del pop d'autor català, el resultat van ser un grapat de cançons populars, des de la tradicional a la poesia de l'exili, passant per Serrat, Spinetta, Fito Páez o ”el noi de la mare” i reconstruïdes i revisades de forma excel·lent. Uns arranjaments acurats en els petits detalls, buscant sovint recursos tímbrics no habituals, com per exemple l'inici de “Menuda” amb uns harmònics del baix elèctric, i de factura impecable.

Però enmig d'aquest teixit tan ben trenat ressalta la veu de Sílvia Pérez Cruz, una de les veus actuals més valorades del panorama música català, que fa una interpretació excepcional de la cançó “Menuda”, original de Joan Manuel Serrat. Cantant polifacètica, se la pot escoltar en registres totalment diferents com el flamenc (Las Migas), la cançó catalana (xalupa), el jazz (we sing Bill Evans) o el sorprenent duet amb l'intèrpret de hang Ravid Goldschmidt. Una timbre de veu molt personal que fa que escoltar-la sigui una autèntica delícia.