Lluny del purisme, però més a prop de la tradició del què sembla, i continuant el camí iniciat a mitjans de segle XX per Astor Piazzolla o Lito Nebbia al barrejar la música clàssica i el jazz amb el “Nuevo tango”, la fusió de la música electrònica amb el tango té en Gotan Project un dels seus primers, i màxims, exponents. Sense gaires expectatives, l'any 2000 van gravar el seu primer single en el que incloïen un samplejat d'un discurs d'Eva Perón de 1948 en el què denunciava el capitalisme forà. La combinació del trio format per el DJ francès Philippe Cohen Solal, el suís Christoph H. Müller i el bandoneonista argentí Eduardo Makaroff de tango, jazz i electrònica va explotar fins al punt que el seu primer disc “La revancha del Tango” (2001) va arribar al milió de còpies venudes i es va poder escoltar en infinitats de pel·lícules o sèries de televisió.

La música de Gotan Project es basa en donar la volta al tango tradicional tan musicalment, conceptualment com literalment. Fe d'aquest últim és la marcada declaració d'intencions que el grup fa en emfatitzar el seu nom utilitzant el “vesre”, una variant molt utilitzada en el castellà ¨rioplatense¨ i popularitzada per els “tangueros” a principis de segle XX, que consisteix en la metàtesi de les síl·labes d'una paraula.

Musicalment, el gir es basa en una reinterpretació en clau electrònica del tango tradicional, ja sigui a través de composicions pròpies com a través de clàssics amb un estil classificable enmig del jazz-house i del trip-hop. Una proposta innovadora i arriscada, un fenomen artístic i comercial que ha popularitzat de nou el tango als clubs de tot el món i ha revitalitzat l'escena argentina amb l'aparició després de grups com Tanghetto o Narcotango.

Aquesta revolució musical no va trencar mai amb la tradició sino que la va mantenir viva. Gotan Project va tiular el seu segon treball “Lunático” (2006) en honor al nom del cavall preferit de Carlos Gardel, el tanguista més cèlebre i gran aficionat a les carreres de cavalls. En aquest disc, on les arrels del tango i el bandoneó s'utilitzen més que en el primer, destaca la col·laboració d'artistes com Cristina Villalonga, Calexico o els rapers Koxmoz en “Mi confesión”, una barreja de tango i rap que, a pesar de la convencionalitat de la lletra, resulta molt original.