Una de les primeres coses que es veuen en posar els peus a l’aeroport internacional d’Hamburg és una frase de John Lennon que diu “Jo vaig néixer a Liverpool però em vaig fer gran a Hamburg”. I de fet, no és difícil de creure que cinc nois joves de Liverpool que no havien sortit pràcticament mai de casa seva, van caure rendits als encants d’una ciutat amb poder, diners, creativitat i també amfetamines i sexe. Com moltes altres bandes angleses van anar a Hamburg en busca de fama i fortuna. Però ells ho van aconseguir sobradament. Molt més del què es podien imaginar.

Hamburg havia estat el principal port marítim d’Alemanya, i el tercer més gran del món, però en 1944 gairebé tota la ciutat havia estat reduïda a runes pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial en l’operació Gomorra. El 1960, quan The Beatles van arribar, l’Hamburg que havia renascut de sota les ruïnes havia establert la seva reputació a tot Europa com una ciutat de vici i delinqüència. El barri de Saint Pauli d’Hamburg era conegut com una àrea plena de mafiosos i prostitutes, i era un lloc perillós per a qualsevol persona que es veia diferent a la clientela habitual. A la dècada de 1960, els escenaris d’Hamburg estaven dominats pel Kaiserkeller, el Top Ten, el Star Club, el Beer-Shop, el Mambo, el Holle, el Wagabond i el Pacific Hotel, així com els clubs de menys popularitat com ara el Grannies, l’Ice Cream Shop, Chugs i el Sachas. Estaven decorats amb llums de neó i amb cartells publicitaris dels artistes que es presentaven. Cada club tenia un porter el treball del qual consistia en atraure els clients a l’interior. A causa de que les begudes eren cares, els clients que no volien, o no podien pagar eren tractats amb severitat sent colpejats i després expulsats del club de males maneres.
John Lennon, Paul McCartney, George Harrison, Stuart Sutcliffe i Pete Best van tocar per primer cop a Hamburg el 17 d’agost del 1960 al club Indra de Saint Pauli per després actuar regularment en quatre clubs diferents durant el període d’agost de 1960 a desembre de 1962.

El Club Indra estava ubicat a Grosse Freiheit a prop de la Reeperbahn i durant el seu primer viatge a Hamburg, es van allotjar al Bambi Kino, un teatre proper, on dormien en condicions miserables i sense calefacció en lliteres al magatzem al costat de l’habitació de les noies. Segons George Harrison “La ciutat d’Hamburg era genial; un gran llac i després una part bruta. La Reeperbahn i Grosse Freiheit eren el millor que hem vist mai, els clubs i les llums de neó per tot arreu i un munt de restaurants i entreteniment. Es veia molt bé. Hi havia llocs de mala mort, òbviament, incloent algunes de les condicions que vam haver de viure quan vam arribar allà”. Va ser una etapa en la història del grup on van perfeccionar les seves habilitats musicals, van ampliar la seva reputació i van aprendre a tocar com una banda conjuntada. També van començar a provar els estimulants per superar les llargues jornades de 8 hores als escenaris, i la proximitat de la Reeperbahn els va dur a descobrir els plaers dels clubs d´striptease i del sexe desenfrenat. Tal i com deia Paul McCartney “Tots vam tenir un bateig de foc bastant ràpid en el sexe”. El tancament del club Indra per queixes de soroll va obrir una altra porta del destí de la banda, ja que es van traslladar a la KaiserKellar on van compartir escenari amb una altra banda de Liverpool -Rory Storm and the Hurricanes- de la qual Ringo Starr n’era el bateria. També va ser al Kaiserkellar on van conèixer per primera vegada a Astrid Kirchherr, que va jugar un paper decisiu enel famós tall de cabell Beatle que van adoptar, justament en aquesta època, perquè era un tall de cabell comú en l’escena artística alemanya.

La reputació de The Beatles havia crescut i se’ls van oferir millors condicions de vida i laborals per tocar al Top Ten Club. La banda no va saber aprofitar l’ocasió ja que la rescissió del contracte amb Kaiserkelle va fer que Harrison fos deportat per ser menor d’edat, i McCartney i Best van ser arrestats i deportats per intent d’incendi després d’haver calat foc a un condó al Bambi Kino. Van tornar a Hamburg l’any 1961 quan Harrison va complir els 18 anys on van romandre tres mesos i van fer els seu primer enregistrament com a banda acompanyant de Tony Sheridan d’una versió de “My bonnie”. Just després Stuart Sutcliffe va deixar la banda i va ser al seu retorn a Liverpool que la llegenda de la banda que canviaria el món de la música ja s’havia començat a forjar.

El 2008, a la intersecció del carrer Reeperbahn i Grosse Freiheit es va construir una plaça anomenada Beatles-Platz i dissenyada per semblar-se a un disc de vinil. En ella es troben cinc estàtues que representen als Beatles com un recordatori de la importància de la ciutat en el desenvolupament del grup. Molt a prop s’ubicava l’ Star Club, que es va cremar en un incendi el 1987. Va ser en aquest club que The Beatles van fer l’ últim concert a Hamburg el 31 de desembre de 1962. Deu dies més tard, el seu segon single “Please, Please Me” arribava al cim de les llistes d’èxits i ja no els va aturar ningú.