Tot i que a l'època de Couperin una “Musette” era una dansa francesa de caràcter pastoral interpretada originàriament per una cornamusa, més tard es va convertir en la música que es ballava predominantment als bars de les zones pobres del París del segle XIX, on l'acordió era l'instrument principal, per la gent que buscava una forma de ballar més directa i sensual sense la necessitat dels grans salons de l'alta societat.

Quan Giacomo Puccini (1858-1924) va escriure “La Bohème”, l'òpera que el va consagrar definitivament com un gran compositor líric, va reflectir en ella les seves pròpies vivències durant els anys bohemis d'estudiant al conservatori de Milà però ubicant-ho a la Paris bohèmia del segle XIX (el llibret es basa en la novel·la per entregues “Escenes de la vida bohèmia” de Henry Murger). I no va dubtar en batejar amb el nom de “Musetta” la cantant coqueta ex-amant de Marcello que, per tal de fer-lo posar gelós, canta una ària sensual dedicada fingidament al seu nou amant, el vell però ric Alcindoro, al mig d'un bar del barri bohemi: “Quando m'en vo'” (Quan me'n vaig). També coneguda com “El vals de Musetta”, és una de les àries més conegudes de l'òpera de Puccini i que lliga perfectament amb la tradició musical del París bohemi del segle XIX.

El "vals de Musetta" va ser adaptat per Bobby Worth per a la cançó pop de l'any 1959 "Your say You Know?" que va aconseguir catapultar a l'èxit a Della Reese. La mateixa ària també apareix de forma recurrent al llarg del primer i segon acte del musical de Broadway basat en l'òpera de Puccini “Rent” (1996) de Jonathan Larson que, tot i que els protagonistes aquest cop s'enfronten a la SIDA, molts d'ells conserven els noms dels seus homòlegs a l'òpera.

Una de les interpretacions actuals més aclamades de l'ària “Quando m'en vo” (aquí interpretada conjuntament amb l'Orquestra de l'òpera de Berlín) és la de la soprano austríaco-russa Anna Netrebko (Krasnodar,1971), coneguda per la seva delicada veu, la seva bona tècnica i, sobretot, per la seva bellesa física que l'ha dut a ser escollida per la revista Time com una de les 100 personalitats més influents de l'any 2007 i la revista Playboy d'incloure-la en la llista de “Noies més sexis de la música clàssica”. Aquesta cantant russa que va començar fregant terres al Teatre de Sant Petersburg és l'arquetip sensual de soprano-model actual, lluny dels antics cànons de sopranos entrades en quilos, que pugen a l'escenari com si estiguessin a una passarel·la, que tan és posen el públic a la butxaca per les seves excel·lents dots artístiques com per la sensualitat dels seus moviments, i que els hi encaixa a la perfecció el personatge de Musetta en l'òpera de Pucccini.