Agost del 2005. Havia plogut i encara persistia l'olor de pedra mullada sobre el Tromostovje de Jože Plečnik, una de les joies arquitectòniques de la ciutat, quan vaig entrar en una botiga de discs petita i una mica amagada a Miklošičeva Cesta. Feia dies que regirava prestatges pel centre de Ljubljana i no trobava res que em convencés, però quan li vaig preguntar al dependent de l'establiment si tenia alguna cosa nova, original, amb accent eslovè, que begués de les fonts del folklore, em va mirar amb un somriure i em va deixar escoltar el disc d'una banda d'estètica urbana i extravagant anomenada Katalena.

Una formació que tracta el llegat folklòric de la regió, acuradament seleccionat dels arxius i llibres de cançons, amb el supòsit bàsic de que la música popular és eterna i vital. Reviu la tradició donant-li una alenada d'aire fresc. Crea un estil únic i incatalogable de post-folk amb influències del rock, ritmes ètnics, funky-groove o jazz. I, finalment, es dota de personalitat amb la imatge histriònica i la veu hipnòtica de Vesna Zornik.

En l'estudi de la música contemporània popular eslovena, Katalena ha de ser abordat com un autèntic fenomen. Ja la seva creació va ser excepcional, producte de la trobada de sis músics disposats a experimentar amb les velles cançons eslovenes dels arxius de l'Institut d'Etnomusicologia durant una setmana. El resultat és un projecte que acull la tradició i la rejoveneix amb la perícia d'un embogit artesà.

El seu tercer disc "Kmečka ohcet" [2006] (Casament Campestre) es tracta d'una petita col·lecció de cançons populars reinterpretades i melodies inspirades en el folklore eslovè. Queden recollides en un àlbum que tracta la mateixa temàtica amorosa, el matrimoni o la majoria d'edat però des de la perspectiva externa. La primera cançó “(Rad Imel bi) Jabuko”(Voldria tenir una poma) és una antiga cançó de bressol eslovena que parla de dos joves amants que estan destinats a no trobar-se mai. Musicalment, es tracta d'una melodia molt senzilla on destaca, sobretot, la part de flautí de l'arranjament interpretada per Boštjan Gombač, que va deixar Terrafolk l'any 2004 (la, -possiblement- banda de referència del folk eslovè) per embarcar-se definitivament en aquest nou projecte.