Fins l'any 1992, el compositor polonès Henryk Górecki era gairebé un desconegut. En paraules del crític musical Jane Perlez, «una personalitat apassionada, de moda només entre un petit cercle d'aficionats a la música d'avantguarda» i com un dels molts compositors de l'anomenat "Renaixement musical polonès" de la postguerra. Tanmateix aquell any la companyia Elektra Records va llançar un enregistrament de la seva “Simfonia de les lamentacions” que es va situar entre els més venuts en les llistes de música clàssica de la Gran Bretanya i els Estats Units, convertint-se en un èxit de vendes sense precedents i apareixent en pel·lícules com “L'arbre de la vida” (2011) i “El joc de Ripley”(2002) o en sèries com “Els soprano” o “Fringe”. Aquest èxit, tanmateix, no ha aconseguit atreure l'atenció del públic cap a la resta de la producció de Górecki.

La música de Henryk Górecki (Polònia, 1933-2010) cobreix una ampla varietat d'estils. Les seves primeres obres connecten amb el serialisme de Pierre Boulez i l'escola de Darmstadt, però després d'escriure aquesta simfonia, es situarà més pròxim a l'etiquetat com a “minimalisme religiós”, junt amb altres compositors contemporanis com Arvo Pärt o John Tavener que també escriuen amb estructures i textures senzilles i tonals i que també adopten temàtiques religioses. És aquesta absència de variació harmònica i la insistència en la utilització de repeticions que marca un pas en la trajectòria de Górecki cap al minimalisme i les textures simples que caracteritzen la seva obra posterior. L'estrena de la simfonia va suscitar l'hostilitat d'alguns crítics que opinaven que Górecki s'havia allunyat massa de l'estil avantguardista establert. Heinz Koch, en la crítica per a la revista Música va dir que la simfonia «s'allarga entre tres antigues melodies populars (i res més) durant cinquanta-cinc minuts interminables».

El tema central de la en la Simfonia nº3, o “Simfonia de les lamentacions” és la maternitat i la separació dels éssers volguts per culpa de la guerra. La simfonia està escrita per a orquestra i soprano, que canta un text polonès diferent en cada un dels tres moviments: en el primer, un lament de la Verge Maria escrit el segle XV; en el segon, un missatge escrit a la paret d'una presó de la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial i en el tercer, una cançó folklòrica sobre una mare que busca el seu fill, assassinat durant la insurrecció de Silèsia de 1919.

El 1991, es va realitzar un enregistrament amb l'Orquestra London Sinfonietta, dirigida per David Zinman amb la soprano solista Dawn Upshaw. Durant els dos anys següents després del llançament, va vendre més de 700.000 còpies a tot el món,i ha superat el milió de còpies venudes des de llavors. El 1998, el crític Michael Steinberg va preguntar, «[Està la gent] realment escoltant la simfonia? Quants compradors del disc descobreixen que cinquanta-cinc minuts d'una música molt lenta amb una cantant en un llenguatge que no entenen és més del que desitgen? L'escoltaran com a música de fons com a acompanyament del Chardonnay i el brie?» o bé simplement han caigut presos per la bellesa i sensació de "pathos" que desprèn la música que va composar Gorecki?