Tan esquemàtic i imprevisible com en els seus inicis però sense les irreverències i continguts escatològics que el van donar a conèixer amb el disc “Ho sento molt” (PDI, 1989), Albert Pla (Sabadell 1966) es va desmarcar amb un disc de cançons per anar a dormir plenes de fantasies que només els nens més somiadors podien entendre: “Anem al llit?” (BMG Ariola, 2002). Insistint amb els ambients musicals que il·lustren el món dels somnis, anhels i records d'abans d'anar a dormir, l'any 2011 presenta l'espectacle “Somiatruites” conjuntament amb Pascal Comelade (Montpeller 1955).

La música de la Catalunya del darrer segle és farcida de substantius grandiloqüents (més que sovint creats i potenciats des dels mitjans especialitzats) per etiquetar i contextualitzar els moviments musicals estilístics del país: música laietana, nova cançó, rock català o nou pop català. En aquest sentit, tan Albert Pla com Pascal Comelade han trencat amb aquests estereotips per buscar una etiqueta musical personal, única i intransferible que fa que la crítica i els mitjans especialitzats els hagin hagut de qualificar com a músics inclassificables. El compositor i multi-instrumentista nord-català afirma estar “fart de ser el fill d'Erik Satie, el nebot de Nino Rota i el no sé què de Kurt Weill”. En canvi, per al de Sabadell cada disc nou és una sorpresa, cada espectacle és una alenada d’aire fresc, cada concert té el seu moment màgic amb la virtut (o el defecte) de no deixar indiferent ningú.

En l'espectacle, la veu característica d'Albert Pla i la seva presència fràgil i inofensiva a l'escenari assentat a un sofà es combina amb els sons minimalistes del piano, de les trompetes i les guitarres de plàstic i de la resta d'instruments de joguina habituals de Pascal Comelade, per crear una atmosfera onírica i surrealista acompanyats de l'Orquestra Somiatruites i els titelles de les dues coristes siameses Superglú i del descomunal Dj. Crepúsculo de la companyia de titelles anoienca Farrés Brothers.

La cançó “Somiatruites”, de la qual l'espectacle agafa el nom, forma part del disc de nanes “Anem al llit?” on el cantautor ens invita a passejar per una escola molt especial, on els nens i les nenes fan volar la imaginació i comparteixen les seves fantasies, desitjos i pors. Una escola on "només estudien criatures que somien amb truites". Amb aquest nou espectacle la cançó agafa el protagonisme fins a convertir-se posteriorment en un magnífic doble àlbum i un digipack de cartró.