Revisant la bibliografia, hi ha certa confusió sobre qui podria ser el primer "one-hit wonder" de la història. Això és degut a que tan el televisiu "Te Deum" de Marc-Antoine Charpentier i  l'arxiconegut "Cànon" de Johann Pachelbel es van escriure a la darreria del segle XVII, en una franja d'uns 20 anys, on coincideixen la seva possible data de composició. Després d'ells els seguiren altres compositors que també han passat a la història només per un dels seus èxits, com Leo Delibes i el seu conegut "Duet de les Flors" de l'òpera Lakmé o més recentment, grups com The Knack amb "My Sharona", Buggles amb "Video Killed the Radio Star", Patrick Hernandez amb "Born to be Alive". O no tan lluny, Las Ketchup amb "Aserejé", Los del Rio, que s'han fet d’or amb els drets d'autor de la "Macarena" o els fenòmens de les cançons de l’estiu.

Els "One-hit wonder" són aquells artistes o grups la popularitat i èxit dels quals és flor d'un dia i es deu sols a una cançó. El seu èxit sol tenir gran valor nostàlgic, i solen aparèixer en recopilacions o efemèrides de l'època en què es va produir, tan sigui música barroca com música pop dels vuitanta. I basant-se amb aquesta idea, l'actor nord-americà Tom Hanks va dirigir, escriure i protagonitzar (com a mànager del grup) la seva primera pel·lícula "That thing you do!" al voltant d'una banda de rock dels seixanta que esdevingueren un "one-hit wonder". La pel·lícula es desenvolupa durant l'estiu de 1964 i narra la història d'una banda fictícia de rock & roll -al més pur estil boysband- anomenada The Wonders (una picada d'ull ja en el nom de la banda) que va tenir únicament un èxit musical, anomenat "That Thing You Do!", i es va dissoldre després de publicar el seu primer senzill.

A la realitat, la cançó va ser escrita pel baixista Adam Schlesinger, pertanyent a les bandes Fountains of Wayne i Ivy, després de presentar-la via un procés de selecció, i va tenir la seva estrena a la banda sonora de la pel·lícula. Va aconseguir convertir-se en un èxit per a The Wonders el 1996 (aconseguint la posició # 41 en Billboard, per exemple). A més, la banda sonora va ser nominada als Premis Globus d'Or i també als Oscar per millor cançó original.  La portada del disc era una rèplica de l'etiqueta fictícia de PlayTone usada en la pel·lícula, i el text que l’acompanyava es va escriure seguint l'estil d'un fals documental, donant la idea que The Wonders va ser un grup musical real i que els esdeveniments de la pel·lícula van ocórrer de veritat. En tot cas, a la realitat, The Wonders també van aconseguir l'èxit i seran recordats per una cançó convertint-se també en uns “One-hit wonder”.