L'himne nacional de Catalunya "Els segadors" neix arrel de la brutal repressió i abús de poder de la corona espanyola sobre la població rural catalana al segle XVII. Les actuacions del comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren i els segadors empunyaren les seves falçs per lluitar contra l'opressor. D'aquí el significat de la lletra de l'himne. Curiosament, 350 anys més tard el compositor nord-americà John Adams va composar un himne de revolta en la seva primera òpera "NIxon in China" basant-se en la mateixa idea.

"Nixon in China" és una òpera en tres actes de John Adams amb llibret d'Alice Goodman. La primera òpera d'Adams, va ser inspirada per la visita de Nixon a la Xina, el 1972. L'obra es va estrenar a la Grand Opera de la ciutat de Houston el 22 d'octubre de 1987, en una producció de Peter Sellars amb coreografia de Mark Morris. L'argument es basa en la rellevant visita oficial de Nixon a la Xina, encara que no es tracta d'una obra política sino d'una interessant barreja de part èpica, part de sàtira, part de la paròdia de la postura política, i part d'un examen seriós de qüestions històriques, filosòfiques i fins i tot de gènere. El compositor estava molt més interessat en plasmar a la partitura l'encontre entre dues cultures i formes de vida completament diferents. Per exemple, l'esposa de Mao, responsable de la brutal destrucció de l'antiga cultura xinesa, es presenta com una autèntica diva europea dels teatres d'òpera occidentals. Per contra, Adams dotà al ballet revolucionari xinès del so més genuí de Hollywood, creant un efecte "kitsch" notable. 

Musicalment parlant, per crear els sons que buscava, Adams va augmentar l'orquestra amb una àmplia secció de saxòfons, percussió addicional, i sintetitzadors electrònics. La partitura mostra una varietat d'estils musicals, que van des del minimalisme a l'estil de Philip Glass fins a passatges amb passatges que tenen ecos dels compositors del segle XIX com Wagner i Johann Strauss. Amb aquests ingredients, Adams barreja el neoclassicisme del segle XX propi d'Igor Stravinski, referències de jazz, i sons de big band que recorden la joventut de Nixon dels anys trenta per reflectir canvis en l'acció escènica. Després de l'estrena el 1987, l'òpera va rebre crítiques diverses; alguns crítics van menysprear l'obra, predient que aviat passaria a l'oblit. No obstant això, s'ha representat en força ocasions des de llavors, tant a Europa com a Amèrica del Nord, i s'ha gravat dues vegades. L'opinió crítica recent ha tendit a reconèixer l'obra com una contribució significativa i perdurable a l'òpera nord-americana.  «Ni tan sols Mozart, Verdi, Wagner o Puccini aconseguiren representar llurs obres en tants teatres en tan poc de temps.» Aquesta fou la reacció dels sorpresos crítics contemporanis davant la desconcertant carrera triomfal d'aquesta obra i el seu compositor. 

Una de les parts més famosa de l'òpera és el cor "The people are the heroes now" , en part per ser també la banda sonora del videojoc Civilization 4, quan els soldats xinesos obren el primer acte amb la interpretació de les tres regles cardinals de disciplina de Mao i les vuit advertències: "ara el poble és l' heroi,  Behemoth fa sorgir l'arada dels pagesos".  Un cor que declara la victòria del socialisme i del govern de les persones, i Behemoth - un monstre mític associat per Thomas Hobbes a Leviatán amb el poder intermitent de l'estat - subordinat i domesticat a la voluntat d’aquestes.

Sense entrar en valorar si en aquest cas concret Adams i Goodman ironitzen o no sobre el model polític de la Xina i sense valorar les diferències evidents entre ambdues revoltes, el curiós de tot plegat és el paral·lelisme que la lletra d’aquest cor té amb la lletra de “Els segadors”, en la que s’usa els camperols i les seves eines com a símbol de revolta en moments d’agitació.