Deolinda és Lisboeta però no fadista. És una noia solitària, soltera, poc atractiva, viu en algun dels barris socials de la ciutat i sempre s'enamora de nois que no li fan cas. Però té la necessitat de ballar. Ballar el fado, la morna caboverdiana, rimtes del jazz i, sobreot, la música de les revetlles que recorre els pobles de Portugal. També té la necessitat de cantar. I canta el què veu desde la finestra de casa seva mentres dóna de menjar als seus gats. I canta cançons alegres.

Deolinda també és de Lisboa. Fa música popular portuguesa, inspirada en la tradició i en el fado però deixant de banda els clixés tristos i fatalistes, l'enyor i la saudade. Fa una música que pot ser ballada, la cantant Ana Bacalhau sempre vesteix robes de colors, i tant s'inspira en la música popular portuguesa de Madredeus o Amália Rodriguez com en el rebetiko grec, la ranxera mexicana, la samba, la música hawaiana o el jazz i el pop. Les seves cançons parlen, amb ironia, d'estampes quotidianes de la vida dels portuguesos i de la seva forma de ser i, la majoria de cops, són protagonitzades per la noia soltera i poc atractiva de nom Deolinda.

El projecte musical va sorgir el 2006, quan els germans Pedro da Silva Martins i Luís José Martins convidaren la seva cosina, Ana Bacalhau, aleshores vocalista dels Lupanar, per a cantar quatre cançons que havien escrit. Aleshores s’adonaren que la veu de la cosina s’adequava a la perfecció a les rimes i melodies per ells creades. A partir d'aquí, la gravació del primer disc “Canção ao lado” [Iplay 2008] i la seva meteòrica projecció interancional van ser inevitables, arribant a vendre més de tres-centes mil còpies del disc, fent una gira internacional que els dugué per bona part del globus terrestre i siguent un dels grups actuals que més ha sacsejat el panorama musical portuguès.

La força de la seva música, l'actitud lúdica de la seva interpretació i la implantació popular del seu missatge ha aconseguit que la cançó "Movimento Perpetuo Associativo" ja hagi estat proposada com a nou himne de Portugal i que siguin considerats uns dels autors de la banda sonora oficiosa de la “Geração à Rasca” (Generació desesperada), que va reunir al març del 2011 milers de persones a l'Avenida de Liberdade de Lisboa protestant contra la pecarietat i la falta de treball dins els moviments de la #EuropeanRevolution.

El dia 26 d'abril del 2010 varen publicar a Portugal el seu segon disc “Dois selos e um carimbo” [EMI Music], tenint com a primer senzill la cançó “Um contra o outro”. Una cançó alegre protagonitzada per la noia soltera i poc atractiva de nom Deolinda.