Benaurat el dia en el qual els camins de Carlos Nuñez i els de Anxo Pintos, Isaac Palacín i Santiago Cribeiro es van separar tot deixant enrere el seu projecte comú Matto Congrio. Mentre el gaiter es dedicava a explotar el seu virtuosisme a “Irmandade das estrelas”, els altres tres músics van formar Berrogüetto, un projecte molt més elaborat musicalment.

Ja el seu primer disc, “Navicularia” [1996], va suposar una gran revolució dins el panorama folk a causa del seu estil innovador, molt diferent i atraient, on les melodies tradicionals eren tractades amb gran frescor, aportant interessants harmonitzacions modals i contrapunts, i deixant de banda les exhibicions de virtuosisme, que podrien arribar a ser gratuïtes, per utilitzar els instruments típics de la música gallega amb humilitat i al servei de la música. A partir d’aquest moment, cada un dels seus 4 discs ha suposat un nou avanç en la seva forma de comprendre i interpretar la música tradicional barrejant la passió per la música gallega amb l’experimentació d’estils més contemporanis.

L’any 2006, deu anys després de la seva formació, treuen el disc 10.0, el que possiblement sigui més fàcil d’escoltar degut a la senzillesa dels arranjaments i de les melodies que l’integren, però sense deixar de banda el rigor, la qualitat i el bon gust musical. Tal com reflexionen els propis músics “Ara tocava un disc més íntim i artesanal alimentat des de la frescor i sense gaires artificis”, retornant així als orígens del seu primer disc. Al mig d’aquests dos, “Viaxe por Urticaria” [1999] i “Hepta” [2002] d’elaboració molt més sofisticada, tal com es va poder llegir en una crítica de “El País” [19 de gener del 2002]: “Tras su muy notable Viaxe por Urticaria, al septeto vigués sólo le quedaba la alternativa de grabar un álbum excepcional. Ya lo ha hecho. Hepta se coloca siete pueblos por delante de la media folclórica peninsular: sonido ya característico, factura instrumental irreprochable y un desparpajo con los ritmos irregulares como no se conocía en este país”.

Tot i que fins ara els seus treballs tenien una unitat temàtica, el mar, la terra o la numerologia, i fins i tot els llibrets del disc s’entretenia en evocacions literàries i fotogràfiques sobre l’argument central de cada àlbum, a “10.0” no va ser així. 10 anys i un punt zero que, segons ells, havia de ser un nou punt d’inici. Un nou punt per a l’encomiable tasca de buscar noves fórmules i reinventar-se musicalment. La presència de Guadi Galego i Xavier Díaz en la interpretació de “Unha volta e un poema” en són un clar exemple. La primera, cantant del grup en els primers 4 discs, i el segon, la nova veu de Berrogüetto a partir d’aquest any 2010.