Tot i que l'origen del vals no és clar, ja que uns l'atribueixen a una dansa del segle XVIII, anomenada “ländler”, que ballaven els pagesos d'Àustria i del sud d'Alemanya, i d'altres l'atribueixen a una dansa italiana de fa més de quatre segles anomenada “volte”, el què si que es pot afirmar és que aquesta dansa va aconseguir la seva màxima expansió i reconeixement a la Viena del segle XIX gràcies a la família Strauss, que la va transportar cap als teatres i auditoris de la mà de les grans orquestres simfòniques vieneses. Un segle després va ser el pianista Bill Evans qui va reinventar aquesta dansa elegant als nous llenguatges i estils que apareixien a Nova York. Tot i que el pianista Fats Waller ja havia escrit als anys 40 algunes composicions com “Jitteburg Waltz”, va ser Evans qui va desenvolupar i es va consagrar com un especialista en el gènere d'utilitzar el vals amb llenguatges provinents del jazz en obres com “Waltz for debby”, “Very early” o “B minor waltz” durant la dècada dels 50. De fet, ell mateix es definia com “una persona 3/4” en referència al típic compàs 3/4 del vals.

Bill Evans (Plainfield, 1929 - Nova York 1980) és considerat com un dels pianistes de jazz més importants i influents de tots els temps. Malgrat el seu èxit artístic, els trasbalsos familiars i l'abús en les drogues van marcar la seva vida personal, la seva estabilitat financera, les relacions personals i la seva creativitat musical i el van acompanyar fins a la seva mort l'any 1980. Musicalment, l'aportació de Bill Evans a la música i en concret al jazz, van ser cabdals per a l'evolució d'aquest llenguatge, ja sigui per la nova concepció que va introduir en la interpretació i en el concepte del trio de jazz, on va donar més importància a la interacció entre tots els instruments del grup com en el nou rol que va donar al contrabaix, alliberant-lo de fer el mateix que la ma esquerra del piano per poder crear línies melòdiques pròpies i independents. Evans també és considerat com un dels principals artífex de la renovació del llenguatge harmònic del jazz en el que, gràcies a la influència de compositors com Claude Debussy i Maurice Ravel, va enriquir el catàleg harmònic del jazz amb acords molt més elaborats i complexes que els que fins llavors s'havien utilitzat.

De totes les seves composicions en què va utilitzar els patrons rítmics del vals, “Waltz for Debby” s'ha convertit en un dels estàndards de jazz més aclamats i interpretats així com una peça central dins la història de la música americana. Originàriament va aparèixer l'any 1956 en el seu primer disc “New jazz Conceptions” [Riverside Records, 1956] com una petita peça dedicada la seva neboda. L'any 1961 en va fer aquesta versió per a trio que va enregistrar en el disc homònim “Waltz for Debby” [Riverside Records, 1961]. La versió en directe és de l'any 1965 a Londres i anava acompanyat de Chuck Israels al contrabaix i Larry Bunker a la bateria, músics que es van afegir més tard al Bill Evans Trio que originàriament va fer la gravació.