En hebreu modern, “Oi va voi” és una exclamació popular que es traduiria com “Llàstima!”, però a Londres, la capital d'Europa més multicultural i multiètnica, s’associa al nom d’una formació de joves londinencs que combina músiques provinents de la tradició jueva, de les comunitats de l’europa oriental asquenazites i de les sefardís de la península ibèrica, amb la música electrònica més contemporània. Un sessió dub de música klezmer.

“Laughter Through Tears” (2003), el segon disc dels quatre que tenen actualment al mercat, va ser el que els va obrir la porta del panorama internacional de l’anomenada world music, aportant una fusió que encara no s’havia explotat i va fer que, sense cap suport comercial ni cap campanya mediàtica, la BBC premiés el seu atreviment amb un award de la World Music.

Si bé bandes com The Klezmatics ja havien fusionat el klezmer amb estils populars americans o els canadencs Flying Bulgars havien introduït la música de ball jueva en el rock, el jazz o la salsa, el resultat sonor d’Oi va voi va anar molt més enllà de la simple fusió d’estils utilitzant velles i conegudes cançons de la tradició i va buscar una identitat pròpia molt més rica i variada, amb composicions noves que, utilitzant llenguatges més actuals permetia que la música electrònica que sonava als locals d’avantguarda de la Londres més cool es complementés perfectament amb tot aquest reguitzell d’influències de les diverses músiques jueves que hi ha arreu del Mediterrani. I és aquesta utilització de l’immensa varietat d’estils en la música jueva (gràcies a la àmplia extensió geogràfica del poble jueu) que també fa interessant el disc, perquè dóna una visió àmplia de les varietats musicals, culturals i lingüístiques d’aquest poble.

La cançó "Yesterday’s mistake" és un lament en anglès respost en hebreu pel Xazzan, el músic que mitjançant el cant coral guia a la congregació jueva durant una pregària a la sinagoga.