No li falta raó a Janusz Wojtarowicz quan afirma que actualment la majoria d’instruments musicals acústics com el violí, la guitarra o el piano han pràcticament esgotat els seus recursos tècnics i tímbrics. Que ja s’han provat totes les possibles formes de tocar-los per treure’n el màxim de suc. En canvi, explica que amb l’acordió és totalment diferent ja que en ple segle XXI, aquest instrument de vent de la família dels aeròfons mecànics, no s’ha mogut del usos tradicionals i clàssics i, per tant, encara té un llarg recorregut per experimentar noves idees en la tècnica interpretativa de l’instrument. I això és el que fa aquest acordionista polonès, juntament amb els seus companys de l’Acadèmia de Música de Cracòvia Marcin Galazyn i Pawel Baranek en el grup Motion Trio.

Els polonesos Motion Trio toquen junts des del 1996 i ha treballat amb artistes com Michael Nyman, Bobby McFerrin o Michal Urbaniak. Ha guanyat premis internacionals com el Gran Premi de Música de Cambra Contemporània “Krzysztof Penderecki” i han fet gires per tot el món exportant una manera nova i no gens habitual d’interpretar l’acordió, amb obres pròpies en les que experimenten amb els recursos tècnics i tímbrics de l’instrument com, fins ara, mai ningú s’ havia atrevit. El seu estil barreja descaradament influències clàssiques, barroques i música dels Balcans amb estils actuals com el rock, el jazz o la música dance , tot embolcallat amb el toc discordant dels llenguatges d’avantguarda. Totes aquestes innovacions es fan sobre una base estrictament acústica sense utilitzar samplers o efectes addicionals per demostrar les capacitats tímbriques de l’acordió, que de forma similar a l’orgue, permet modificar els sons amb botons de registres i interpretar melodia i harmonia conjuntament.

L’any 2005 van treure el treball “Play-station” [Asphalt Tango Records], arrel de la fascinació del grup per els videojocs en el que van incloure la peça “You dance”, una melodia d´inspiració balcànica a sobre un patró rítmic propi de la música dance fet exclusivament amb els sons de l’acordió i el ritme percudit d’una mà que podria perfectament sonar a la pista de ball d’una discoteca i fer moure els malucs a més d’un.