Reconec que no sóc un fervorós seguidor d'enquestes i d'estudis sociològics, per bé que no els nego la importància en un món com el nostre, on tot s'ha de poder apamar per poder programar i fer previsions, massa sovint únicament, amb funcions econòmiques.

Com som els catalans? Ben segur que heu estat al cas del treball coordinat per Àngel Castiñeira, d'Esade, i el sociòleg Javier Elzo: Valors tous en temps durs. La societat catalana a l'Enquesta Europea de Valors del 2009. La societat catalana, segons el cartell anunciador de la presentació el proppassat dia 23 de febrer, és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica i, al darrere d'aquest enunciat, l'estudi presenta cinc categories de catalans: individualista egocèntric, individualista pragmàtic, neomodern, neoconservador, indivudalista cívic. Bufa!

No me n'he pogut estar i els ulls, amb el cap, han fet una associació amb aquests determinants: convergent, d'esquerra, d'iniciativa, del pepé i socialista. Què passa si hi posem cares, i hi afegim adjectius i categories? És per pensar-hi. Com que ja som en la precampanya de les municipals, podríem proposar a Aymamí, Calbó, Castells, Mateu i Torra que se'ns presentessin en clau de les categories de l'estudi sociològic. Per ajudar-los i sense que els calgui obrir l'ordinador per anar a can Google, els passo una referència de l'enquesta que els pot orientar en relació al grau de catalanisme que apareix a les cinc tipologies: 1. catalanista light, 2. més catalanista de convicció que la mitjana, 3. catalanista però menys, 4.d'esquerres i molt catalanista i 5. es defineix com a català. Per fer-ho més amè podríem jugar a fer composicions barrejant elements de diferents tipologies, a la manera d' aquells ninots que resulten amb cames de senyor pelut amb vestit de senyora pona i careta de noi malcarat...

Acabo la fantasia. A Catalunya, a Igualada i fins i tot a cada escala de veïns ens podem trobar amb tota mena de combinacions de 'persones humanes', com arreu del món; la gràcia pot raure en la substància, en allò substantiu, i no en allò secundari, com ara el segon o tercer determinant. I a Catalunya el susbtantiu hauria de ser indefectiblement: català.

De cara a aquestes municipals, amb l'enquesta que ens ocupa podríem resoldre a quina categoria o model de ser català ens volem apuntar i votar en conseqüència. No sé com, però el cap (i els ulls) han tornat a anar per lliure i s'han entretingut a llegir l'entrevista de dissabte de l'Avui a Lluís Llach. Ell, que no sabem si és una de les 1400 persones enquestades, es defineix: d'esquerres i catalanista i independentista i no sé quantes altres coses. A mi ja m'està bé, tant debò que tinguéssim una societat amb una majoria de catalans amb el perfil Lluís Llach, encara que sigui amb la varietat que suposa allò de 'no sé quantes altres coses'.