Per què hem d’anar a votar el dia 25 d’abril? Aquests dies hi he fet voltes, a la cosa. Com li explicaria a algú el meu convenciment de la importància d’anar a votar. Com que em conec, finalment, o alhora, també li explicaria la raó del vot positiu: jo estic d’acord amb la convocatòria d’una consulta sobre la independència de Catalunya i el 25A votaré que Sí. Per què?

Falta una setmana per al 25A: gairebé dos centenars de municipis del Principat han convocat Consultes, és la segona tongada després del brillant tret de sortida d’Arenys de Munt. Aquestes setmanes IGDecidim, la comissió organitzadora de la consulta sobre la independència de Catalunya a Igualada, està treballant de valent i acompleix amb escreix el compromís per ‘muntar’ una consulta amb l’objectiu determinant de convidar l’electorat a votar.

Per bé que, val a dir-ho, plana allò que és evident: qui pregunta, sovint, ja respon, IGDecidim propugna una bona resposta, si pot ser, significativament nombrosa, tot i que ningú no es decanta per cap percentatge de participació ‘guanyador’. Certament, entre les manifestacions que s’han sentit aquests dies de campanya –a l’acte dels representants dels partits polítics a La Sala o al que han protagonitzat Jaume Farrés i Toni Comín al Centre Cívic de Fàtima i, presumiblement, també al de l’acte central de la campanya de dilluns– impera que no hem de sobrevalorar ni ser esclaus de les xifres de participació i que no hem de fer lectures afectades, és a dir, partidistes; fins i tot el representant d’IC, al Mercantil, reclamava que, en aquestes consultes, allò important és el camí i no tant el resultat. És cert, el camí per arribar a la Consulta és important i, em sembla, que la comissió d’IGDecidim el broda i s’ha omplert de raó amb la feinada ingent i ben feta que està duent a terme... I, tanmateix, el resultat, no ens enganyem, no és anecdòtic. Tots esperem una bona resposta ciutadana que faci bo allò que hem anat repetint: la convocatòria de la Consulta ja és un èxit democràtic; però un servidor té el convenciment que la participació serà prou rellevant i que abonarà el moment important de l’aspiració de la independència d’una part significativa de la població. Una aspiració que molts valorem contra l’aigualiment d’alguns (penso en els raonaments de Toni Comín) que ens volen recordar que avui no som preponderants, que hi ha una majoria silenciosa de catalans que no vol la independència i que caldrà, ens continuava recordant, tenir un capteniment democràtic...

El 25A, és cert, res no s’haurà aconseguit encara: no som tan il·lusos per pensar en cap happy end, ni en cap inici gloriós que serien vacus, però sí que vull reivindicar l’estat d’ànim present en molta gent, com va apuntar Jaume Farrés en la rèplica a Toni Comín dimarts a Fàtima; un estat d’ànim que jo vull reblar dient que respon a la necessitat real per aspirar a la sobirania, a l’assoliment d’un Estat, com tothom, com els altres que ja en tenen, com els veïns esmentats pel Jaume.

Una aspiració que una hora hem de poder assolir amb treball i esforços al final dels quals hi haurà el premi, com deia l'eurodiputat flamenc Jan Jambot a Girona, diumenge passat a l'acte central de les consultes del 25A: el premi de la llibertat i la riquesa social que han d'acompanyar la sobirania política...