Dissabte, a la rotonda de davant l'Hospital, a l’antiga carretera “nacional” hissarem una estelada, que volem que sigui d’alguna manera l’estelada d’Igualada.

Igualada per la Independència, com està manat, va entrar la sol·licitud a l’Ajuntament de col·locar una estelada en aquest indret i l’alcalde Marc Castells en va anunciar l’autorització alhora que en feia una justificació dient que responia, entre altres coses, a 'una majoria social i política, que ja va sortir al carrer l'11 de setembre que demanda que es consulti al poble català la seva voluntat de constituir-se en estat' (paraules reproduïdes per Anoia Diari, del ple municipal del 18 de juny).

En aquell ple, enfront del discurs de l’alcalde, el PP i Plataforma hi van intervenir per protestar contra l’autorització i fent constar la perillosa deriva del consistori igualadí. Argüien –i sonava com una amenaça– que des d’ara tothom podrà demanar l’ocupació de la via pública després d’aquesta decisió tendenciosa; o sigui que vostès mateixos, venien a dir...

Es reprodueix l’actitud dels partits unionistes al Parlament contra el procés de sobirania en què estem ocupats de fa temps al Principat: la lectura estricta –legal- que s’oposa a la legitimitat de les aspiracions d’una bona part de la ciutadania manifestada a bastament al carrer i a les urnes. Els unionistes, però, s’esgargamellen a recordar que tot plegat va contra la legalitat constitucional: que si el dret a decidir amaga el procés a favor de la Independència, que si una consulta no és possible si no és acordada amb Espanya... I ara, a Igualada, això de l’estelada.

Que s’hi posin fulles!, els podríem dir, però no ho faré. Allò que els hem de recordar als unionistes és que ja fa temps que, amb la cosa de la legalitat, Catalunya se’n sent víctima, de la legalitat espanyola, sobretot a partir del cop de porta als morros de la sentència del Tribunal Constitucional del juliol de 2010 i de totes les negacions continuades que se'n deriven i que són l'aliment principal del govern del PP en el camí enfervorit (embogit?) cap a la recentralització de l'Estat.

L’aspiració de la Consulta, la legitimitat d’anar a les urnes per decidir el nostre destí és, com a mínim, una simple qüestió de discriminació positiva davant el descomunal dèficit històric de Catalunya, per dir-ho finament. Per tot plegat, Igualada té dret a manifestar-se pel procés cap a la sobirania nacional i ho fa de moltes formes: si ahir ens vam anar a manifestar al Camp del Barça, dissabte ho farem hissant una estelada... I demà passat cap a la Cadena humana falta gent!