Com s’hauran disfressat els nostres polítics aquest Carnaval? Vull dir els polítics d’aquí, els de casa, els del país i, fins i tot , els de les espanyes. Com coi s’hauran disfressat? Els del cap i casal de l’Anoia ben segur que hauran fet servir molt de color blau, sobretot els de la part de la rua corresponent a l’anomenada oposició, enfront d’un inevitable color vermell que hauran mostrat les cares dels del bàndol de l’alcalde, el qui ha tingut la potestat de muntar el pollastre de la zona blava.

El Carnaval, el nostre carnestoltes, enguany, certament, cal que se les enginyi per fer més gresca i disbauxa que mai davant la quaresma que ens amenaça d’allargar-se tot l’any, perquè els temps que vivim, els de la gran crisi que patim, ens anuncien una quaresma llarguíssima, amb dejunis pesats i molta raspa de sardina.

Paradoxalment, però, mirem cap on mirem, podríem arribar a pensar que som enmig d’una gran carnestoltada que dura tot l’any, amb el perill de no discernir uns temps dels altres. I és que hi ha qui no es treu mai la màscara o la carota, que és com dir que sempre està en plena disbauxa. Potser per això triomfen tant els Polònies i els APM i arriba un moment que ens costa destriar el Montilla real del Mas (del Sergi, no l’Artur);  I si mireu més avall de l’Ebre, hi veurem autèntiques pantomimes nacionales que se succeeixen sense interrupció, amb històries increïbles d’espies i de caçadors furtius que, en una rua gairebé constant, sovint serveixen per emboirar la vida real, per exemple, la de les eleccions que es fan a Galícia i al País Basc, ves què.

Enguany, doncs, amb la convocatòria del Carnaval, una vegada més haurem viscut –o n’estarem en plena celebració– la gran festa de l’exaltació dels vicis i de les misèries de la vida de cada dia, una festa que ha passat de tenir els referents religiosos com a centre de les ires i de la befa generals per passar de manera definitiva als referents polítics i socials que ens tenallen, d’aquí allò que hem dit més amunt que enguany seran presents com mai les misèries de la vida local més peremptòries i, tot i que potser no arribarem a saber com s’hauran disfressat els nostres polítics, ben segur que molts hi hauran sortit ben retratats en totes les rues.

En fi, ja cal que, passat el temps de la permissió organitzada del Carnestoltes, tothom, començant pel representants polítics, ens traguem les carotes i les impostures i ens disposem a trescar per la vida real: aquí, maldant per una governació municipal assenyada; al Principat perquè estiguem preparats davant les proves que haurem de passar, ja sabeu, la del finançament  i la del Constitucional; i a les espanyes, doncs, allà ja s’ho faran...