‘L’efecte polític del TC només serà de setmanes’, diu que va dir l’inefable president de l’Estat espanyol i president semestral d’encàrrec de la Unió Europea; i que les conseqüències de la sentència seran limitades, va afegir, més o manco, en una entrevista en un diari de l’altre país. La idea que em balla pel cap o, més ben dit, la col•lisió d’idees que em provoca la frivolitat estudiada de Zapatero (a Europa també li ometen el Rodríguez), em porta a reflexionar sobre la necessitat ineludible de viure des de la nostra centralitat, sense biaixos espanyols.

Ells, els qui s’escolten Zapatero i els seus i les seves adlàters, dia sí dia també ens volen fer viure i veure les coses des de l’òptica espanyola: allò del ‘resto d’Espanya’, allò del temps que ‘fa a Espanya’, que si el nombre dels accidents de trànsit del ‘cap de setmana a Espanya’, o notícies de bombones de butà malvades que exploten en un racó de Las Hurdes de Rodríguez Ibarra, o que el nombre de les ‘dones maltractades a Espanya’... Sovint, no sé si us passa, però seguint les notícies de TV3, posem per cas, un pensa que el millor lloc d’Europa el tenim a tocar, a la Catalunya Nord, on mai no diuen que passa cap desgràcia.

No m’allargo perquè em gastaré tot l’espai sense dir allò de la col•lisió d’idees: hem de destriar les coses que realment ens afecten com a catalans i, certament, la sentència del Tribunal constitucional espanyol sobre l'Estatut ens interessa sobretot perquè ens ha de servir, sigui quin en sigui el contingut, per marcar distàncies amb els amos de la màquina i això, ben segur, no serà cosa de setmanes i hem d’intentar, a més a més, allargar-ne tant com puguem les conseqüències.

Continuant amb el centrament, aquí, a Igualada, immersos com estarem molta gent en la Consulta sobre la Independència de Catalunya, si més no els i les qui no siguem adlàters de Zapatero, hem d’exercir la centralitat que vol dir actuar (viure) amb tota la càrrega positiva pròpia d’una col·lectivitat que té un camí per recórrer, sense condicionants ni descolorants. La mateixa Consulta és un acte de centrament, però ja es veu que aquest és diferent, d’una gran magnitud, al qual hem de dedicar molta energia; altres manifestacions més “humils" serveixen per practicar el centrament de cada dia, com ara triar mitjans de comunicació catalans, fer servir la cultura en català (apostem pel cinema en català!), connectem-nos amb l’immens món telemàtic en català o valorem coses tan simples com els Tres Tombs que viurem aquests dies o les corrandes que serveixen per expressar sentiments, com van fer possible l’altra nit amb l’actuació dels Manel al Palau de la Música...