De fa poc que molts ens hem fet sociòlegs, una mica a la manera com gairebé tots els catalans som especialistes de llengua ja de naixement i fem de lingüistes de cap de setmana.

Davant la convocatòria d'eleccions, aquestes setmanes hem estat pendents de les enquestes dels organismes encarregats i dels partits publicades en el període establert de la campanya electoral. Ja sabeu que aquesta vegada ningú no ha encertat els resultats i tothom ha anat lluny d’osques.

I ara és el moment de les lectures postelectorals: per què aquests resultats? Com es pot arribar a una majoria i per fer què? Quines actuacions de l’ exterior hi han incidit? Qui ha anat a votar i qui no hi ha anat? I qui ha tornat a votar qui i qui ha canviat el sentit del vot? Qui, que mai no vota, ara ha votat ...?

Un servidor, que també vull fer de sociòleg, lluny d’entrar al drap per contestar aquesta bateria de preguntes, vull llançar a consideració dos elements sociològics que afecten la clau nacional i la clau social: un interrogant i una certesa que esdevenen finalment dues preocupacions que van als dos platets de la balança:

L’interrogant és sobre la resposta electoral de la gent jove. Al marge del fenomen de les CUP, sens dubte un gran reclam per a la franja jove, m’ensumo que la participació del jovent haurà estat baixa. Ja sé que ensumar és molt poc sociològic, però tinc la temença que “els temps” no afavoreixen la participació juvenil i aquí tenim un problema molt greu que s'ha d'afrontar i que té a veure alhora amb el plat social de la balança i amb el plat nacional.

La certesa és la constatació de l’augment de la participació, saludat per tothom com una bona notícia democràtica, que respon a la mobilització de molta gent de les zones metropolitanes o, diguem-ho clar, dels barris de l’emigració espanyola que només vota a les generales, com passa als nostres barris de Fàtima, Sant Maure... El sentit del vot d’aquestes bosses de votants ja el sabeu, són vots unionistes, fruit del desarrelament a la terra que els acull i demostració d’una de les negligències històriques més greus d’aquest país. Feta la consideració, només vull acabar dient que cal incidir amb decisió i amb valor en aquests entorns, deixant de banda apriorismes nefastos com els que han presidit l’omissió vergonyant de tants anys dels partits grans, posem-hi CiU i PSC.

Conclusió de sociòleg neòfit: s'ha d'actuar en el vector de joves i en el de ciutadans desarrelats amb un mateix objectiu: per a assolir, com diu el poeta, l'accés al ple domini de la terra... Ara digueu!