Dues coses em retenen l'atenció que han tingut ressò en aquest mitjà: el que es diu Escola Nova 21 i el món de l'empresa. I les dues em porten a allò de teixir complicitats del discurs del president Puigdemont quan la qúestió de confiança de fa tres setmanes.

L'esplèndid suplement "L'Anoia empresarial" d'aquesta casa m'ha portat a algunes reflexions a partir del  contingut divulgatiu sobre el món de les empreses i de l'activitat econòmica de la nostra comarca, sobretot en vistes al futur.  

Situats on som -acabats de viure la qüestió de confiança i el debat de política general- amb un calendari que situa el Referèndum o Referèndum al mes de setembre esperava trobar-hi, en el monogràfic, una presència explícita del Procés. Que els empresaris o els representants empresarials de l'Anoia es deixessin anar sobre com ho veuen ...  Dit això, vull pensar que l'omissió del Procés al llarg de les pàgines és eloqüent en tant que ja s'ha incorporat a l'imaginari dels nostres empresaris i que ja no cal explicitar-lo... Val a dir, alhora, com és de fonamental consolidar els bons auguris que es palesen en les aportacions que fan empresaris i representants de tot el mòn econòmic de l'Anoia, des de l'agricultura i el comerç  a les TIC i el món productiu, una consolidació determinant per al futur d'aquest país. Em quedo quan es diu que el futur empresarial i econòmic passa per "... la capacitat que tingui la l'economia anoienca de diversificar-se i el suport que puguin oferir les administracions públiques, una peça que tant Mensa com Camps consideren clau." Esperem que les administracions siguin les locals, la nacional catalana i l'europea, diu aquest opinador. De la mateixa manera que tots els supòsits de ficció de les infrastructures que ens presenta Jordi Cuadras espero que es gestionin sota la República que ja haurà complert més de dues dècades l'any 2045.

Quant a l'apartat educatiu, estem immersos en un nou debat sobre el futur i les necessitats de l'educació a casa nostra.  Segurament sabeu que la cosa surt al carrer amb un informe de la Fundació Jaume Bofill que demana capgirar el procés educatiu , fer una escola avançada basada en un aprenentatge significatiu, ben diferent del "tradicional"   basat en la transmissió de coneixements. Som en els temps d'aprendre a aprendre, de treballar per projectes... Per endegar aquesta Escola Nova 21 es compta amb un nombre de centres compromesos amb els principis de l'"escola nova" que han d'ajudar a conformar un ecosistema de centres de primària i de secundària que "faci de referència del procés de canvi", com diuen de la Bofill. De l'Anoia s'hi han apuntat més de deu centres, la qual cosa diu molt de la voluntat d'incorporar-se a la nova educació, als nous temps que han de canviar ... (vegeu-hi un  petit homenatge a Bob Dylan).  Aquí tampoc es parla del procés de la independència, però a ningú no se li escapa la importància cabdal de l'escola en el present i el futur d'un país; de manera que cal que s'hi posi tot l'esforç des de les administracions per consolidar els canvis necesssaris per garantir una educació del tot vàlida per als temps que vénen. No em digueu que no estem parlant d'una estructura d'estat amb tots els ets i uts quan ens referim a l'educació. Per cert que en l'esforç s'ha de comptar amb una dotació pressupostària pertinent, molt superior a l'actual que ens situa a la cua del rànquing mundial, com també s'ha ocupat de denunciar la Fundació Jaume Bofill.

Tornem a les complicitats demandades per Carles Puigdemont: el món empresarial i econòmic i  el món educatiu no es "mouen mirant" cap al procés que vivim al Principat; i, tanmateix, cal comptar amb la complicitat més o menys explícta del món productiu que identifiquem amb les empreses i  del món educatiu que passa pel sistema escolar sense l'èxit dels quals no esdevindrem un País com tanta gent desitgem.