O Puyal com a excusa. Segur que heu seguit la notícia: Puyal ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. L’home orquestra –si pensem en el programa de ràdio dels partits del Barça– per una vegada deixa d’explicar la notícia, sempre carregada d’emocions positives per a l'audiència culer, per esdevenir ell notícia. I s’ho ha ben guanyat. El cap de setmana de l’honoris causa al Puyal, a Fraga, al Baix Cinca, es trobaven un grup d’entesos per parlar d’emocions i país i un dels qui hi ‘actuaven’ era l’escriptor Matthew Tree que, com sempre, va commoure el personal amb un discurs recurrent, esmolat i emotiu, en la línia de quan la presentació d’IGDecidim i de la Consulta sobre la Independència.a casa nostra el novembre passat. Joaquim M. Puyal i Matthew Tree són exemples de ‘creadors’ d'emocions i sentiments positius, com si es tractés d'allò del colesterol bo.

És clar que hi haurà qui dirà: emocions, les que han provocat la nevada de la setmana passada. Bé, emocions i sentiments que es poden resumir en mala llet, ràbia i desesperació entre els qui van viure a l’alt Maresme i a les comarques gironines els efectes més severs de l'última nevada, i l’estupefacció de la majoria del Principat que hem vist com, a més a més d’una climatologia adversa periòdica, els catalans som víctimes seculars de la voracitat dels grans monopolis, que a la vegada és una mostra i un efecte més de la supeditació dels catalans a les Espanyes.

Dijous de la setmana de la neu, Jaume Fernández, de la Universitat Pompeu Fabra, ens va alliçonar sobre les consultes en el panorama internacional i del camí que haurem de recórrer per arribar a la sobirania, tenint present, deia, que tot i el canvi esperançador i imparable del sentiment sobiranista a Catalunya, encara hi impera un sentiment de por entre una part important de la gent que no s'acaba de decidir a ‘reconèixer’ la seva condició de ciutadà subordinat. Tot i entendre l’argument del politòleg, jo em decanto més per explicar la por a partir de les ignoràncies del personal, unes ignoràncies induïdes, val a dir, per tants i tants factors adversos per a la catalanitat. Por a la independència? És clar que en tenim, però no per la naturalesa de la independència sinó per la ignorància supina a què està sotmesa la ciutadania en aquesta societat que menysté els valors culturals i només cultiva amb avarícia els valors consumístics més superficials.

S’ha d’explicar i s’ha d’explicar bé, el valor de la sobirania, i s’haurà de fer amb l’emoció justa per superar pors i encomanar il·lusions, com les que es poden experimentar escoltant les ‘transmis’ del mestre Joaquim M Puyal. Amb la informació cabal i el pessic d’emoció necessari segur que es poden afrontar tota mena de reptes, ja sigui consultes a favor de la sobirania o la creació d’opinió per exigir a qui correspongui el tracte just del país per dotar-lo de les infraestructures indispensables, mentre no arriba l’esmentada sobirania.