Allò que els cou és que Som. Els cou que convoquem una consulta perquè nosaltres, els catalans, diuen que no som ningú. És així de simple. I com ens ho fan notar? A cop de Sentències. Primer amb la del Tribunal Constitucional de 2010, la mare de totes les sentències, la que segons el Zapatero i la Chacón només rebaixava un cinc per cent del text estatutari inicial. Angelets! Després, com a conseqüència “natural”, amb sentències diverses de les quals destaquen les que afecten la llengua de l'escola. L'última, la del TSJC (de Catalunya!) que mana als directors dels centres dels alumnes de cinc famílies demandants que hi facin ensenyament en castellà. Passant per sobre de qualsevol lògica: qui ha de ser responsable de la política educativa si no és l'Adminstració pròpia?, és a dir, el Departament corresponent del govern català. Doncs, no, es passen per l'arc del triomf qualsevol lògica i ja tens els jutges organitzant les aules de cinc escoles... Ens burxen i fereixen on més ens dol: a la llengua.

Per això Màrius Serra, - Catalaalatac!- en la concentració convocada per Somescola el dia 10 de febrer, la va encertar denunciant que als espanyols els cou que Siguem escola catalana. Contràriament ells saben que, si deixem de ser escola catalana, perillen els fonaments de l'edifici que volem bastir. Contra aquesta estratègia de l'aniquilació per via judicial, Somescola ens recorda, una vegada més, com és de vital la defensa del patrimoni de la llengua a l'escola, com és de vital la llengua per al país.

És el que hi ha: els espanyols de les espanyes en general i els unionistes d'aquí en particular ens neguen la condició de país, de nació susceptible i capaç d'exercir sobirania: ens neguen l'existència. Per això el govern del PP nega “la major”, com es diu tant últimament, i en negar-nos personalitat jurídica, doncs no existim i, doncs, no podem decidir sobre nosaltres i el nostre futur col·lectiu. I com ho fan? Brandant la Constitució, el llibre sagrat, i recordant-nos que som fills del 1714 i del 1939. Entesos. Per tot això els cou, perquè els catalans, convençuts de la nostra condició nacional, no acceptem que se'ns negui l'existència negant-nos allò que ens defineix, en aquest cas la capacitat d'organitzar l'escola. Això els cou. Els espanyols no suporten que, després de tants anys, els catalans som un poble, una nació i els cou que ho reivindiquem fins al punt de trobar-nos en el moment determinant de la nostra història.

Vull acabar amb el reconeixement a Lluís Verdés i Santi Carbonell, dues persones que han contribuït a fer Igualada i que siguem com som. Del primer, amb el record de l'aportació valenta de Cal Ble, que va posar Igualada en la primera línia del món cultural català; del popular fotògraf, perquè va plasmar cada dia de cada dia la visió igualadina i d'Igualada. M'agafo a la idea de determinació i del convenciment del poble català -també a l'energia rebuda dels nostres conciutadans desapareguts- per continuar pervivint, per dir que Som una nació, fins i tot, com diu l'Ovidi, perquè Volem!