Segurament identifiqueu les paraules del títol. Així acabava l'última intervenció de la legislatura a les Corts espanyoles el president Zapatero: que ell acceptava tota la plurivarietat haguda i per haver a l'Estat de les autonomies i de l'Espanya plural, tot el que vulgueu,... pero España'. No faré de Marc Guarro explicant les virtuts de la conjunció adversativa però (en espanyol) i, tanmateix, es veu d'una hora lluny el sentit i la contundència a l'hora d'usar-la; de fet es veu i els catalans la patim des de fa tres segles, si més no.

Precisament, dimecres passat, en l'acte acadèmic a l'Ajuntament que iniciava la Fira de Setembre d'Igualada, Muriel Casals, una presidenta més nostrada, ens il·lustrava sobre els avatars de l'economia industrial catalana. Per cert, la senyora Muriel Casals va demostrar que en sap un niu, d'història econòmica, i en vam fruir prou al saló de plens. La conferenciant, en definitiva, es va referir a aquests tres segles en què Catalunya, a més de resorgir de la desfeta del 1714, va fer la seva revolució industrial i alhora ha funcionat com la 'fàbrica' d'Espanya; Muriel Casals plantejava què hauria passat si, en comptes d'aquest paper històric, hagués esdevingut fàbrica d’Europa o del món? El seu relat s'adreçava a recordar-nos el comportament acomodatiu de les classes dirigents catalanes davant el gran condicionant de la submissió a Espanya. I el relat, cal dir-ho?, ens emplaçava a mirar cap a Europa deixant els espanyols 'amb sense ni un però'.

Ara, ja som a la setmana després de la Fira, som en temps preelectoral espanyol i se'ns torna a girar feina perquè haurem de continuar tenint present l'enorme adversativa que suposa el coi dels del pero España... Fins quan? I pel camí s'ha quedat la senyora Teresa Sàbat, que es va morir el dia que feia 100 anys, aquesta patriota premi al Compromís Cultural d'Òmnium Cultural, la qui ens ha deixat dit que s'ha de lluitar mentre respirem.

Com que us he marejat amb 'l'adversativa', deixeu que us estalviï anar al diccionari i us en transcrigui l'acepció1 del Diccionari de la GEC: 'que expressa una oposició o una antítesi; que implica o denota una contrarietat de concepte o de sentit'. Oi que es veu ben grossa l'antítesi entre allò que diu aquell i el que ens ensenya la Presidenta d'Òmnium?