Aquests dies, com més va, més m’hi fa pensar, en la cançó La fera ferotge del gran Ovidi Montllor. No votareu, us aplicarem el 155, us intervindrem les finances ... Ara heu de tornar a votar! Ara no podeu investir el president que diu el vostre Parlament. Portarem la investidura de Puigdemont al TC... i que si no es pot votar de manera digital ni per delegació, que on s’és vist!, que també s’hi podria presentar un elefant per ser-hi votat, al Parlament (l’inefable Felipe González, dixit!, quina gràcia!). Bé, ja sabeu que el TC per una vegada no ha fet d’altaveu del govern del PP i, en no acceptar la nit de dissabte a tràmit el recurs presentat per Rajoy, admet la sessió d’investidura de Puigdemont, això sí, amb un punt determinant: que el nostre president Carles Puigdemont hi ha de ser present físicament, sense delegació de vot ni actuació digital com han defensat tants juristes.  Ai, caram!

Però torno al principi. Recordeu la cançó del primer disc («single») d’Ovidi Montllor? Es plantejava com una faula, o un conte urbà,  tot i que en aquell 1968 no corria gaire això «d’urbà». En un llenguatge senzill, de conte, un alcalde ens explicava els perills que podíem córrer els ciutadans si no seguíem els consells per no ensopegar amb la fera ferotge que s’havia d’escapar del parc... La fera, no ho era, es tractava d’una metàfora de les manifestacions, les temibles manifestacions contra el règim franquista, les protestes d’obrers, estudiants, menestrals i intel·lectuals «carregades pel diable». Per tanta maldat social -una fera molt ferotge- calia apartar-se’n, de la fera; tancar-se a casa i no sortir al carrer, calia fer bondat.

Doncs ara -i ja fa molt que la ballem- els ciutadans d’aquest país ens trobem en aquesta «tesitura». Des del setembre hi ha persones a la presó, n’hi ha que hi han passat i n’han sortit, n’hi ha pendent de càrrecs i hi ha molta gent pendent d’acudir als jutjats en qualitat d’investigats, com és el cas de les més de cinquanta persones citades els dies 7 i 8 de març al Jutjat d’Igualada, a les quals s’atribueix haver anat amb cotxe -els en van fotografiar les matricules- a participar dels talls a l’autovia el dia 8 d’octubre passat, quan l’aturada general de país. Vet ací: la fera era la vaga general i no s’hi havia de confraternitzar, de la mateixa manera que els Jordis no havien de participar i dirigir aquella jornada davant la Conselleria d’Economia i Finances i... ja veurem fins on arribaran a considerar les complicitats amb la fera i amenaçaran el poble amb citacions i multes i repressió.  

Arribats aquí, i conscients de la situació que vivim des de l’1 d’octubre i amb la nova decoració provocada per les eleccions del 21D, «ambientada» per l’article 155 que ho empastifa tot, el personal sap que cal continuar amb determinació a defensar el camí recorregut, que no podem fer com si res no hagués passat i acceptar un nou règim autonòmic. Sabem que caldrà estar a punt per donar suport al Parlament i a les propostes que se’ns facin per defensar les institucions i el Govern. Potser sona a naïf a aquestes alçades, però hem de repetir una i mil vegades que som una nació i que  no pararem a defensar l’aspiració democràtica per reivindicar-la. No, no tenim por de la fera, nosaltres som la fera de la bona llet!,  i que em perdonin Joan Maragall i Pere Quart.