No parlaré de l’afer dels encausats per cremar imatges dels reis espanyols. Quina trepa!, la família reial espanyola, és clar. Això de foc nou és perquè vull parlar de les novetats d’Igualada d’aquest final d’any. A casa nostra hi ha novetat: estem d’estrena; de fet, hi ha qui pot rebaixar-ho a reestrena, tant la posada en marxa de la sala de cinema a l’Ateneu com l’obertura del Foment. Perquè, de sala de cine, prou que n’hi havia fins fa poc relativament i a més, de cinema, se n’ha fet de manera escadussera des del tancament del Kursal; i el Foment no ha deixat de “funcionar” fins al relleu que s’ha produït aquests dies amb el nou Casal Popular, el Foment. En aquest cas allò que es pot considerar interromput és La Teixidora, però també sabem que el Casal Popular en vol ser la continuació.

Feta la llarga transgressió, tanmateix, podem parlar d’estrenes igualadines i, com que som persones educades, hi manifestem els nostres desigs d’èxits. Però un voldria que els èxits tinguessin a veure amb el foc nou, a aprofitar l’efecte de novetat i d’arrencada d’aquestes novetats per donar impuls a la vida politicocultural igualadina.  Parlant del cinema a la nova sala de l’Ateneu, de la qual no conec com funcionarà la gestió, em prenc la llibertat de demanar -no sóc ningú per a exigir, prou que ho sé- una planificació de projeccions generosa i una programació cinematogràfica exigent amb l’oferta de films. Per entrar una mica en detall, hi hem de poder veure pel·lícules més enllà de l’esclavatge de les produccions nord-americanes a què ens vam veure sotmesos sovint amb l’anterior “programador” del carrer sant Magí.

Quant a l’espai de la Rambla, les expectatives del nou Foment encara són més grans. I no em refereixo a l’apartat d’oferta gastronòmica del local; la nova aposta es mereix l’èxit que voldrà dir obtenir una resposta clara amb la participació de més segments de la ciutadania igualadina. La situació de privilegi del local i les millores incorporades ho han de facilitar. Les primeres impressions d’aquests dies em sembla que són positives i responen a les expectatives de la canalla de la junta del Casal, que vol continuar la feina endegada en aquests cinc anys des de la marca La Teixidora. Cinema i Casal ciutadà són dues “ofertes” necessàries per a millorar la dinàmica sociocultural i política igualadina. Esperem que la resposta de la “clientela” sigui generosa en ambdós casos i, deixeu-m’ho dir, que suposi un punt més d’inflexió d’Igualada per als temps que vénen. És clar que em refereixo al procés de la Independència i dels mesos que ens esperen i de com serà d’important comptar amb tota mena d’instruments -espais i modalitats- que canalitzin i acomboïn el camí que tanta gent vol transitar cap a la república catalana.

I amb un cinema i un Casal? Doncs sí, i amb moltes més coses, naturalment, però també amb aquestes dues “coses” que han de poder fer un bon combustible per al foc nou desitjat. A cal fuster hi ha novetat!