El foc ens va agafar en lloc i temps de vacances. Val a dir que el titular repetit com un mantra ens va aclaparar: “El foc d'Òdena, el primer gran incendi de l'estiu”. Catalunya Ràdio va fer una cobertura exemplar de les primeres hores de l'incendi, potser massa repetitiu amb el titular i amb alguns tòpics propis dels “grans incendis”; tanmateix, és d'agrair des de la distància física disposar d'una informació puntual i continuada que ens va permetre copsar la magnitud de la tragèdia. Sobretot de la tragèdia viscuda pels qui ho van viure i patir des de la proximitat i les afectacions personals i mediambientals. El foc d'Òdena, doncs, ens va commoure i fer sentir la solidaritat amb la nostra gent. En acabar -en haver dominat i extingit el foc- ha estat l'hora de les reflexions i les lliçons i les lamentacions i els balanços propis d'aquests casos, amb l'episodi de la involucració del pagès en la causa del foc inicial que va desfermar una reacció de solidaritat del veïnat d'Òdena. Al capdavall, lliçons per aprendre.

El foc i les vacances són periòdics, anuals, s'esperen; de fet, el foc es tem i les vacances es volen i, en general, es tenen. Enguany s'ha anat succeint tot segons les previsions, la temuda dels focs i l'esperada de les vacances per a molta gent. El guió previst. Enguany, però, i després del gran foc i les calors paoroses i les notícies desesperants estivals - les dels emigrants del continent africà i les de les accions d' Estat Islàmic, sobretot contra el poble kurd; enguany, deia, tindrem una data especialment assenyalada, la del 27 de setembre, el 27-S!, un dia del calendari ben diferent a altres anys, un inici de tardor singular: el dia clau del Procés català que tanta gent veiem com l'inici del futur de la República catalana. Agafem-nos fort, preparem-nos amb tota la solemnitat i, de la mà del poeta, una vegada més: “Cridem qui som i que tothom ho escolti,/ i en acabat que cadascú es vesteixi/ com bonament li plagui, i via fora,/ que tot està per fer i tot és possible”.

És com entenc en aquest moment els coneguts versos de Miquel Martí i Pol: el 27S i abans l'Onze de Setembre estem convocats a dir qui som, perquè és aquesta la qüestió, som una nació i convé dir-ho d'una manera contundent -solemnement i clara, un altre cop gràcies poeta- i definitiva a les urnes. Hi ha partits que ens neguen que som objecte polític i ens consideren una comunitat autònoma més del Reino de España, que és com ens volen els espanyols; i a aquesta tesi s'hi han apuntat de facto també la candidatura on va IC, o la del PSC de Miquel Iceta o els d'Unió de Duran i Lleida. És la trampa a què ens volen abocar, la negació de la nostra existència, la nostra dilució en el marasme centralista. El 27S ho hem de proclamar de manera definitiva i que tothom ho sàpiga, que som molts, una majoria, els qui volem continuar construint la nostra història des de la condició d'Estat i que “això” no va d'una dèria d'Artur Mas embolicada amb telenotícies de TV3. I que l'endemà, si el resultat és clar, serà el moment d'iniciar el procés constituent i que cadascú es pugui vestir com li plagui per abordar el moment històric que es mereix el nostre poble. No em digueu que no val la pena seguir el poeta... i Via fora!