No m'havia passat mai: seguir una sessió gairebé completa com la del dia 8 al Congreso de los Diputados. Ja en som dos, amic Òscar Miró. Escoltant -i veient- les intervencions vaig tenir una doble percepció enfrontada, d'una banda de reconeixement de la capacitat dialèctica de bona part dels nostres oradors, de l'altra un sentiment de rebuig davant de tanta negació i demagògia espanyola. I, ras i curt, també vaig confirmar la distància enorme entre el que es despatxa a Madrid i el que vivim una majoria dels catalans del Principat. Els espanyols fins fa ben poc no han volgut veure la magnitud de la “qüestió” catalana mentre aquesta bona part de catalans ja no ens estem de punyetes i només volem parlar, veure i pensar en clau d'independència, l'única eixida per al futur de la nostra nació.

Una prova d'aquesta afirmació, la vam viure a Tarragona el dissabte anterior a l'episodi de les Corts espanyoles: l'ANC hi formalitzava el full de ruta per als temps pròxims d'acord amb la lògica de la Consulta cap al Sí Sí, amb la visió posada, com deia, en l'únic escenari desitjat i possible per al nostre futur. L'escenari marcat per les Consultes iniciades un dia a Arenys de Munt. Ara no sé si he d'escriure: “Ja farà 5 anys!”, o “Qui ens ho havia de dir fa 5 anys!”. A la plaça de toros (ai, mare!) de Tarragona hi havia eufòria i confiança, potser massa perquè, com es va veure a Madrid poques hores després, aquella gent no sap on para Arenys, fins i tot hi va haver qui ens va voler posar a prova -dirigint-se al diputat Coscubiela- brandant les poblacions de Puente Genil i l'Hospitalet.

Aquí una mostra d'allò de la demagògia ibèrica esgrimida pel senyor Rubalcaba. Que anem a explicar als de Puente Genil l'autodeterminació de Catalunya: no et fot! Si els socialistes haguessin estat coherents amb els compromisos històrics en què el dret a l'autodeterminació dels pobles era un dels primers punts, no hauria dit aquesta bestiesa. Quina vergonya veure la claudicació socialista davant l'autodeterminació! Nosaltres, hi estarà d'acord senyor Coscubiela, hem d'explicar el Dret a decidir a la nostra gent, als qui per diferents raons no estan per la cosa. I, és clar, farem servir els arguments de com és d'important poder decidir a favor de la Independència perquè és la millor manera d'enfrontar-se a bona part dels efectes i les causes de la crisi que patim. I tot això sense menystenir la bona gent de la ciutat cordovesa. Per això, senyor Rubalcaba, señorías diputats del PSC, als catalans ens cal poder decidir, poder-nos autodeterminar, sense tenir res en contra de ningú.

Els socialistes d'avui, enterrant el Dret a decidir, han matat els pares. Nosaltres, els qui volem Decidir, prenent la imatge encertada de la Mostra d'Igualada d'enguany, tenim la gran esperança en els nostres joves, ells que són fills d'Arenys, perquè ens sabran portar als grans al teatre del nou món que hem de guanyar.