L’Enigmàrius de dilluns a Catalunya Ràdio em va encarrilar l’article. La juguesca matinal deia així: '... de protagonista o de wàter, de cinc lletres' i la resposta tenia a veure amb tema postelectoral. Una vegada més Màrius Serra, des de la simplicitat aparent de la paraula, hi tocava; com ho va fer aquest Onze de Setembre a la Ciutadella, amb l’esclatant palíndrom 'CATALÀ A L’ATAC' que tothom va celebrar.

En pocs dies, de la mà de Paranoia Accions i amb la col·laboració de les llibreries Llegim...? i Aqualata i d’Òmnium Cultural, a Igualada hem homenatjat Montserrat Roig, amb motiu del vintè aniversari de la seva mort, i Joan Solà, perquè just ara ha fet un any de la desaparició. El dia de la Roig, en un acte molt senzill i alhora digne, es van llegir textos de l'escriptora barcelonina a la Biblioteca de L’Aurora i ens en vam impregnar del talent literari i del compromís amb el seu temps i el seu país.

Per Joan Solà es va organitzar una xerrada amb Laura Borràs i Carme Junyent, dues seves col·legues de la Universitat de Barcelona, en un acte ben conduït per Maria Enrich. A més del record del mestre, s'hi presentava el llibre L’última lliçó, un recull d’articles que tenia enllestit el doctor Solà. Les dues sàvies professores ens van fer viure moments intensos al voltant de la figura i mestratge d'aquest homenot immens de Bell-lloc d'Urgell, segurament la personalitat més important de la llengua amb Pompeu Fabra i Joan Coromines.

És a dir, una persona determinant per al català i per al poble català en tots els sentits. I aquí volia arribar, les participants ens van alliçonar de la gran dimensió de l'obra i de la magnitud humana del director de La Gramàtica del català contemporani i, encara, del paper actiu de patriota a favor de la sobirania de Catalunya que els últims anys ha jugat Joan Solà, amb moments tan transcendents com el discurs al ple del Parlament l’any 2009 adreçat als nostres representants a qui va llegir la cartilla i els va alertar que un país que no respecta ni defensa la seva llengua està condemnat a desaparèixer.

Mentre ens delectàvem a la Sala de socis de l’Ateneu amb Joan Solà, a tocar, al teatre, una altra gent que és als antípodes de Montserrat Roig i Joan Solà hi feia un acte electoral que no ens va deixar d’anguniejar. Perquè, ja ho sabeu, diumenge hi va haver eleccions generales... Per cert, abans d’acabar, vull descarregar Joan Solà i Montserrat Roig de qualsevol responsabilitat en els resultats de diumenge, dels quals us considero assabentats.

Ep!, la resposta de l’Enigmàrius era paper (‘p∂pé’, com la transcripció fonètica de les sigles d’un partit que ha estat protagonista d’unes eleccions que per a Catalunya un voldria que fossin paper... mullat).