Començo pel final: llegim més i més bé i guanyarem. Ja veig que m'ha quedat una sentència molt mercantilista i contradictòria amb el fet lector. Llegir, en qualsevol cas, és saludable, ja m'enteneu.

Els últims temps, i procedents sempre del mateix partit polític, surten a la palestra referències literàries per fer arguments polítics; de manera fina i “culta” es vol evidenciar les misèries del contrari; bé, de fet són sortides de to per ridiculitzar i combatre els catalans. Un dia va ser allò de Robinson Crusoe i el suposat aïllacionisme dels entercs catalans i ara, en plena campanya electoral de les europees, ha estat la referència als lil•liputencs -els personatges minúsculs d'Els viatges de Gulliver, l'obra de J. Swifft-. En els dos casos, els catalans hi apareixem com els subjectes del descrèdit. La literatura, tanmateix, ja ho té: d'una història sempre et pots fer la teva lectura, en pots fer més d'una i de dues lectures; i, és clar, als catalans no ens ha d'amoïnar aparèixer com l'ase dels cops de les lectures i fixacions dels amics del PP. Els espanyols, ja se sap, sovint es queden amb una lectura d'El Quijote i avall.

No continuaré per la “via literària”, en tot cas apel•laré -i agraeixo l'oportunitat- a la imatge extraordinària de gran illa groga (potser com l'altra Illa del gran Stevenson, la del tresor: or, groc?) en què vam transformar el Principat quan la gegantina Via catalana de l'any passat i com de petits, de lil•liputencs, podem arribar a aparèixer el pròxim 11 de Setembre si ens volen fer sortir a tots en la foto aèria de la V que formarem a Barcelona.

Aquest diumenge 25 de maig, amb les eleccions al Parlament europeu, però, és difícil fer literatura si mirem cap als espanyols; com a molt, ens podem encallar en una mala pàgina de notícies de successos: les crispacions a l'hora de les comunions, la superioritat dels homes, la invisibilitat dels malalts d'Alzheimer, els twits de la basca contra els jueus...

Per tant no anem a votar amb el retrovisor encarat als espanyols, mirem clarament cap amunt, cap a Europa, amb el punt de vista fixat en el full del calendari del 9 de novembre, i votem els representants que treballaran pels dos “inputs”: Europa i Consulta. Tant de bo que la lectura dels resultats electorals -segurament poc literaris- parlin de molta participació catalana i de resposta responsable i coherent amb les aspiracions nacionals.