Em trairia si no parlés en aquesta “tribuna” de l'episodi recent que pot accelerar la desaparició del català a la Franja de Ponent. I ho faig perquè entenc que és una qüestió que ens afecta a tots els catalans. Avanço, però, que no em permetré cap broma amb la denominació de la llengua catalana que apareix a la llei aprovada per les Cortes de Aragón, sinó que em limito a manifestar, justament, la importància que s'identifiqui la llengua que es parla a les comarques de la Franja com a català, una feina que ha estat difícil i que, com s'ha vist amb la situació viscuda no ha estat reeixida: després de tants anys de pedagogia perquè la gent identifiqués la seva llengua amb el català, una llei del PP i del PAR (Partido Aragonés Regionalista) vol estroncar la feina i rebaixar la categoria lingüística dels ciutadans de la Franja.

Darrere aquest pas, en què hi ha qui pot veure només el vessant tragicocòmic, si es queda en l'anècdota del nom increïble de LAPAO i del malabarisme de la llei per no esmentar el català, sapigueu que ens juguem molt. De fet ens trobem davant l'amputació d'una part del territori -digueu-hi PPCC o àmbit lingüístic català- perquè, fent el símil mèdic, som a les portes de perdre un territori membre, de poc pes demogràfic, però de gran importància estratègica per al conjunt de les terres de parla catalana.

De res no ha servit la bona feina de les associacions culturals per pressionar al llarg del temps des de l'arribada de la suposada democràcia; de res no ha servit arribar a la llei de llengües del desembre de 2009, aprovada després de tres legislatures (tres!) per l'últim govern del PSOE, presidit per Marcelino Iglesias, originari de la Franja, que mai no es va saber fer perdonar la seva condició de catalanoparlant. Ara, en un “plis plas”, el govern aragonès haurà complert, diu, el programa electoral i haurà aprovat una llei de no-llengües que esborra de cop la llengua catalana del mapa de la Franja.

Jo entenc l'episodi d'aquests dies com un fet molt greu per al catalanisme sencer –el que té en el català el tret més identificador- que ens ha de fer reaccionar i estar en alerta activa en aquests temps de bel·ligerància exacerbada dels governs del PP a les Illes i al País Valencià, on s'estan aplicant mesures anticatalanes insuportables per a una llengua tan tocada com la nostra i amb una competència tan desigual que ha de suportar de la llengua castellana

Davant la ignomínia de l'actuació contra el català a la Franja, i tot allò que significa, vull aprofitar els temps d'esperança que vivim al Principat i, en particular, l'esdeveniment muntat per al dissabte 18 a Igualada, per agafar-me a la immensa Estelada humana i fer-ne exemple de la fortalesa del Principat que ha irradiar energia arreu dels PPCC: fer-ne una llengua estelada que plani per tot el territori català.

Francesc Ricart