No em refereixo a la suposada llibertat estroncada dels fumadors, una de les notícies que generen polèmica en aquest inici de l'any 2011; ni em referiré, tot i que caldrà pensar-hi, en la llibertat mal entesa del jovent que menja i beu —sobretot beu molt alcohol— a la intempèrie les nits dels caps de setmana i omple de brutícia la via pública, deixant un paisatge desolador i desqualificador de tota la societat. Segur que una hora o altra heu vist ‘paisatges de llibertat’ després de les ‘batalles’ de caps de setmana; i si no, un diumenge al matí passeu pel Polígon, per les Comes o, fins i tot, per l'espai de davant d'Urgències de l'Hospital d'Igualada i veureu mostres fefaents de l'ús d'una llibertat mal entesa, alimentada per una societat malalta de consumisme. I aquí, ara, tampoc no entro a valorar (?) l'actuació municipal que ja es veu que és insuficient, per no dir deficient o inexistent.

Jo volia tirar, però, cap a un altre cantó, cap al de la llibertat nacional: ‘La llibertat no és el que ens agradaria fer sinó el que la llei ens deixa fer’. Aquesta gran sentència rescatada de les hemeroteques és de la senyora Montserrat Tura. L'exconsellera de Justícia la va dir quan ballava d'un fil la celebració de la Consulta d'Arenys de Munt. I la cosa té gràcia perquè venia a recordar el pes de la llei a l'hora de limitar la decisió d'organitzar aquella convocatòria tan valorada i aclamada per la gent que veia en la Consulta, precisament, una espurna de llibertat. Una situació paradoxal perquè la història de la humanitat, dels col·lectius, de les nacions, ha estat en bona part la de l'assoliment de parcel·les de llibertat, superant o fulminant lleis que constrenyien llibertats.

Avui, a casa nostra, hem de treballar per guanyar els fragments de llibertat necessaris per esdevenir sobirans i, ben segur, caldrà superar lleis, com les argüides per l'actual Consellera de Justícia, la senyora Pilar Fernández Bozal, quan formava part de la maquinària de l'Estat espanyol i feia feines d'Advocada General de l'Estat com una agent de la llei a què es referia la seva antecessora. Tant de bo que aquest precedent no marqui el tempo del nou govern de la Generalitat i que la senyora Bozal sàpiga viure i superar les seves contradiccions respecte a les aspiracions de sobirania de Catalunya.

Així, doncs, ara som aquí, encetant un any, en una societat que malda per assumir la llibertat col·lectiva i dignificar les llibertats individuals i ho hem de fer alhora: resolent la paradoxa nacional i treballant contra els dèficits socials que alimenten comportaments indesitjables, com els dels joves que no han après a fer servir la llibertat.

Deixeu, per una vegada, que em ‘marqui’ una cita. És del filòsof francès Henri Bergson i l'aporta el nostre Josep M Terricabras al final del llibre Raons i tòpics, d'ara fa deu anys: ‘La consciència és llibertat’. Cultivem consciències, fem crèixer les llibertats. Sia dit i bon any 2011.