He tingut la sort d’assistir al concert de Carles Viarnés i Pep Massana al Teatre de l’Aurora, a partir de la seva versió del Llibre Vermell de Montserrat: extraordinaris! No sóc de cap manera cap entès en música, però sé que no m’erro de qualificar l’actuació dels músics d’extraordinària. En passar les hores, he fet un recordatori: m’ha vingut al cap allò d’ “el nostre exèrcit es diu cultura” que va bramar (perdó, cridar) amb tanta intensitat en Francesc Ribera, el gran Titot, al Camp del Barça, quan el concert de la Llibertat d’aquest estiu. La imatge estava ben trobada: cent mil persones clamaven per la Independència i ho fèiem en so de cultura, a la manera d’en Titot.

Aquests dies ha fet 50 anys dels “fets” de Le Monde, és a dir, de l’entrevista que li van fer a l’abat Escarré, on va escometre contra el règim franquista i va defensar la personalitat de Catalunya, una cosa del tot insòlita; i també recordem i celebrem els 40 anys de l’actuació genial i emocionant de Pau Casals a l’ONU, quan allò del I’am a Catalan que ara podem veure i traspassar a les generacions ... Dos esdeveniments que han resultat de primera magnitud per arribar on som.

L’actuació musical i altres coses amables esdevenien en un cap de setmana més o menys plàcid, -sense entrar en la “ràbia” mesetària contra la derogació de la denominada doctrina Parot - però immersos en plena campanya contra el procés de la Independència de Catalunya orquestrada des de totes les instàncies: diplomàtiques, dels mitjans de comunicació, dels partits barroers, dels centres d’intoxicació, etc.

Doncs, bé, enmig de les turbulències que s’anuncien procedents del ponent espanyol, i també de fondalades interiors, no ho oblidéssim, en forma de tempestes de fronts diferents, cada dia més intenses adreçades a desestabilitzar-nos i a fer-nos trontollar, nosaltres ens hem de mantenir constants, en acció , enfortint i consolidant l’esperit de l’ Onze de Setembre, el de la Via Catalana. En aquest sentit estigueu atents a les campanyes que ajudaran a mantenir el tremp i la tensió positiva els pròxims temps: la campanya “Un país normal” impulsada per Òmnium Cultural; i la gran acció “Signa un vot” endegada per l’Assemblea Nacional Catalana que ha de tenir un gran impacte ciutadà.

I recordem, contra la turbulència sempre “keep calm”, practiquem cultura, gaudint de perles com la dels músics igualadins, Massana i Viarnés, tocant el Llibre Vermell de Montserrat o qualsevol peça de Pau Casals... La Independència fluirà de manera més amable, ja ho veureu.