Ja em disculpareu la publicitat gratuïta del segon nom del títol. No estic al twitter, però, com tothom, puc estar al dia dels hashtags més piulats o més cridaners, com és el cas de l'intercanvi entre l'escriptor Quim Monzó i el regidor de l'Ajuntament d'Igualada de la PxC de fa pocs dies.

Per resumir-ho en forma de twit: Monzó va enviar Hernando a "cagar" i aquest li va respondre "quan tingui ganes sens dubte ho faré, potser fins i tot me'n recordo de tu". Fins aquí la lletra i no entraré a qualificar el contingut més o menys afortunat dels enfrontats ni us faré l'exegesi de la conversa. No es tracta de decantar-se per un o un altre, per bé que jo ho faig a favor de Quim Monzó per golejada: perquè l'he llegit i poc o molt el conec i a l'altre mai no el llegiré. No, no és aquesta la qüestió.

Allò que m'ha desvetllat i m'ha posat en guàrdia -com el programa de Catalunya Ràdio- és que el contendent regidor en l'intercanvi de twits o de piulades ha apel·lat als mil vots que va treure a Igualada, és a dir, ensenyant paquet democràtic a l'autor de La magnitud de la tragèdia a costa nostra. Aquí és on m'he esgarrifat: una quantitat de ciutadans van triar el partit d'aquelles sigles a les municipals i van permetre que el candidat s'instal·lés al nostre consistori, de manera que Igualada té l'honor més que dubtós de tenir un representant que representa principis xenòfobs.

Més d'una vegada he recordat les paraules de Matthew Tree en l'acte de presentació d'IGDecidim , quan les consultes de fa més de dos anys: el nostre anglès apuntava que, en ser independents, a Catalunya tindrem els nostres “xoriços”, com tots els honorables estats del món. És dolorós, però, amb la independència, ens haurem d'empassar gripaus com el del partit d'Hernando i ho hem de saber i estar-ne alerta com ho ha de fer la policia amb els delinqüents; els d'aquesta part de la democràcia hem de treballar de valent per desinstal·lar idees i actituds com les que defensen aquest personal i vèncer-lo i arribar a desautoritzar-lo tantes vegades com calgui.

Alerta twittaires i internautes vianants, en el camí cap a la independència, no ens deixem entabanar ni a la Terra ni a la Xarxa.