Els Mossos, qüestionats últimament per actuacions contundents desproporcionades, ara sumen en el currículum l’experiència de no (voler) parlar en català en l’exercici de les seves funcions perquè, diuen, que això ens doldrà.

L’han feta bona, s’hi han ben lluït. No només hem sabut que els Mossos entraven en vaga de fam de llengua catalana sinó que, a més a més, es van arrencar amb la cançó 'Viva España', ambientada amb rojigualdas; ja sabeu, la cançó que sona arreu quan ens volen recordar que són/som espanyols i que no són catalans; recordeu l’episodi dels bombers a Nova York o com la canten als camps de futbol que visita el Barça, des de Madrid i Sevilla fins a Cornellà-el Prat. No se’ls acudirà, als Mossos, entonar la cançó vibrant de l’amic Titot... Sí, ves que no acudeixin a estovar els qui la canten, com ara en els fets de la Universitat de Girona de fa pocs dies... Mare de déu senyor.

Al voltant d’aquest incident ben significatiu i gens anecdòtic, no em quedo en l’apartat del greuge i el menysteniment, prou importants envers el conjunt de la catalanitat. El vull situar en la dimensió política de la decisió, pròpia dels nostres enemics, per allò que tot és vàlid contra la llengua catalana, fins i tot, dins de casa; i aquesta percepció s’ha aguditzat en la decisió de sindicats dels Mossos d’esquadra: no farem servir el català en les relacions amb els mitjans i en els comunicats, emprarem el castellà perquè els tocarà...

Ni per un moment qüestionaré el dret de tothom, sigui qui sigui, de reclamar …; i, per tant, tampoc no en qüestionaré el dret dels Mossos d'esquadra, funcionaris de la Generalitat de Catalunya. En arribar al ”detall” de funcionari i de l'especificitat de cos, però, hem de dir que s'hi val a tot llevat de desprestigiar i voler malmetre la raó de la teva feina, a la qual accedeixes per voluntat pròpia. Dic la raó de la feina, no la raó personal-laboral que se'n deriva. La raó és el servei a la col·lectivitat i, per un sentit de la coherència, d'acord amb el que van acceptar a l'hora d'opositar i accedir al lloc de treball, ningú no pot atemptar contra allò que s'entén que han d’ajudar a defensar i facilitar, això és, la seguretat, la prevenció, l'endreça …

Els Mossos, des del punt de vista institucional, havien de ser un element clau en el camí cap a la recuperació nacional i, en canvi, a hores d’ara, s’han quedat en una peça que grinyola d’aquesta Catalunya autònoma i, doncs, imperfecta. Uns grinyols, aquests mossos negant-se a parlar en català, que ens han dolgut a fons.

Dolor de llengua diu el títol d’un llibre molt recomanable d’Enric Larreula. I és que si et fan mal a la llengua, et fa mal tot el cos, et dol el país.