No fa gaire un article de Toni Cortès ens reptava a participar dels nombrosos actes que s'organitzen a Igualada. Bé, ho feia mostrant que la nostra ciutat compta amb una oferta considerable d'activitats culturals variades i que no val a lamentar-se i a repetir que som en un desert cultural o gairebé. Una altra cosa és el cas que fem de la programació i d'això també en sap l'amic Cortès.

Em permeto fer una petita crònica d'una conferència que es mereixia una concurrència més agraïda: Miquel Àngel Essomba, director d'UNESCO Catalunya, dijous de la setmana de la rebuda de la Flama del Canigó va parlar 'sobre reptes i oportunitats de la diversitat lingüística'. No em digueu que la proposta no era d'actualitat i que comptava amb un primera espasa.

La xerrada va tractar sobre allò anunciat, tenint present la sentència del Tribunal Suprem de Justícia espanyol d'aquests dies que rebat el TSJC i que mana que el castellà també sigui llengua curricular a l'educació infantil. Una barbaritat! Essomba hi va reflexionar de manera concloent i es va decantar sobre l'oportunitat d'aprofitar la diversitat de la societat catalana per fer-la més cohesionada i justa. I, és clar, en el paper que hi ha de jugar l'escola.

Tanmateix, va aprofitar per cridar l'atenció dels perills que comporta la situació actual de crisi econòmica devastadora que pot servir de catalitzadora de conflictes amb dos components que 'es busquen': el populisme i la xenofòbia. El director d'UNESCO s'hi referia en els termes de 'perill identitari' i de 'replegament fort' que acompanyen la maleïda crisi. La lògica del discurs va continuar posant sobre la taula les dificultats enormes de tanta gent empantanegada en la pobresa i com la ciutadania hi ha de respondre, deia Essomba, en dos plànols: en el del possibilisme particular, atenent els qui tinguem a prop i en el de la reivindicació davant les instàncies o sigui davant el govern de CiU, avui en el cas del Principat.

En el torn de paraules, el col·loqui va mostrar també la sensibilitat dels presents. Sobretot de les persones que treballen i es dediquen a la 'matèria primera' de l'exposició: mestres, membres d'entitats solidàries... Al final, una vegada convençuts dels arguments i reflexions que posaven l'accent en els perills que planen avui sobre la societat catalana, es va apuntar la necessitat que, alhora de treballar contra la pobresa i les desigualtats, cal treballar i de valent des de la reivindicació nacional per dotar-nos del poder polític necessari per a afrontar les crisis hagudes i per haver sense intermediaris i sense la xucladora de l'Estat espanyol.

Així vam acabar una conferència excel·lent que mereixia més audiència. No ens esquincem, però, les vestidures perquè aquests dies hi ha molta teca i més essombes; sense anar més lluny, si encara no us heu decidit o no n'heu estat al cas, aquest dimecres Josep M Terricabras, una altra star del firmament català, farà la conferència inaugural de la Universitat d'Estiu Ramon Llull: 'Estan en crisi els valors?'.