Avui faré d’optimista. Quan ens referim a l’optimisme sovint pensem en el títol irònic del Càndid de Voltaire o bé, per oposició, recorrem a aquella definició del pessimista, és a dir, allò que un pessimista és un realista ben informat.

O sigui que, entre altres coses, tot i intentar estar al dia del món que m’envolta, i per tant informat, com els bons pessimistes, no vull entrar a valorar la situació creada –o que es crearà– amb el POUM, el conflicte estrella d’aquest inici d’any a Igualada sobre el qual tothom es veu amb cor de dir-hi la seva. Aquest servidor només ha estat capaç de signar la crida del Col·lectiu d’Amics i Amigues del Rec. Optimista, em continuareu recriminant, perquè no vols mirar davant teu, em dirà més d’un amarat de realitat. I bé prou que us entenc perquè traient aquest dies el nas a passejar –a més a més de congelar-lo– segur que tothom hem flairat l’aire enrarit per ensurts com els de cal Reagrupament, passant per l’episodi freudià del Maragall conseller d’Educació, fins a tot l’aire corromput que ve, de fa temps, acompanyat de noms i topònims com Millet, Pretòria, Ascó, Vic o Horta de Sant Joan. I sense entrar en les consideracions de la crisi econòmica que, pel que fa a la nostra comarca, tan bé ens ha ajudat a entendre una mica més Anoia diari amb la entrevista amb Germà Bel, el catedràtic de Política Econòmica de la UB.

Doncs, malgrat tots els malgrats jo us vull traslladar encara que només sigui unes gotes d’optimisme. I en què m’he fixat per a aital gosadia? En uns fets prou significatius al meu entendre per certificar que hi ha vida per sobre dels núvols prenyats de mals averanys. D’una banda, el protagonisme igualadí a l’edició d'enguany dels premis de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (l’APPEC), on es va reconèixer la qualitat de la Revista d’Igualada en els seus deu primers anys de camí; i on també es va premiar una obra de l’artista Jordi Sanahuja com a millor portada d’una publicació, la del número 68 de Llengua Nacional. D’una altra banda, una feta que em reconforta la igualadinitat és la rua del Carnaval d’enguany, on una vegada més s’ha demostrat la capacitat de convocatòria i de participació de les associacions de mares i pares (les AMPA) de les escoles d’Igualada al servei de la comunitat educativa i de tota la ciutat. I això sense comptar la presència de bastoners d’Igualada (els Garrotades Colla Bastonera d’Igualada) al Catalonia Day of Belfast, tan ben anotada per l’amic Jaume Ortínez, o el recent acte dels de Paranoia accions per convocar El poder corromp? amb representants dels partits polítics... Ai, ai que se'm colarà el pessimisme...

Doncs, tretze són tretze, aquest optimista continua i vol acabar encomanant més optimisme davant la segona gran convocatòria de les consultes sobre la independència de Catalunya, la del 28 de febrer i, carregats d’optimisme, convidar-vos a greixar màquines per a la del 25 d’abril, que serà la convocatòria d'Igualada: una ocasió per treure pit contra els pessimismes.