Ho sento, però jo també ho havia de dir! Amb l'ús del català ens juguem bona part del futur. Avui pot semblar recurrent això de parlar de la llengua, i per això algú m'acusarà de frívol en temps de crisi i, fins i tot, en temps d'eleccions. Doncs, mireu, sense ànims de fer un inventari exhaustiu de bestieses, us vull anotar perles que han sobreeixit aquests dies: vau llegir allò de l'alcaldessa de Torrent, al País Valencià, demanant perdó en un acte del PP per parlar en la seua llengua ?, o les barrabassades lingüístiques que acompanyen l'obertura d'això que en diuen Les Arenas, a Barcelona? A Igualada, un comunicat d'un partit el nom del qual no vull esmentar repartia un text clarament traduït del castellà, amb innombrables errades que feien plorar, on es queixaven que els havien negat el Teatre de l'Aurora per a un acte preelectoral.

En aquest apartat d'ús "lamentable" del català, a la nostra ciutat també és habitual que la “literatura” reivindicativa, la de les pintades murals o la de les pancartes a les manifestacions, sigui en castellà i, arreu, els joves no passen cap vergonya a deixar que el seu espai sigui envaït pel castellà..., ni els universitaris; per exemple, aquests dies la façana de la Facultat de Física i Química, a la Diagonal, ha estat presidida per una frase gegantina de record de l'actuació dels Mossos d'Esquadra de fa dos anys, una frase en castellà que fereix la sensibilitat i avergonyeix tothom (els usuaris de l'Hispano inclosos que ho veuen quan es desvetllen en arribar a la ciutat dels 'prodigios'). O davant del Parlament, a la Ciutadella, on tots els cartells de protesta per la campanya a favor de la dació per cobrir la hipoteca, tots, apareixen en espanyol...

Aquest març, a Fraga (Baix Cinca), en unes jornades sobre Llengua i emoció, Josep M. Terricabras feia una crida perquè guanyéssim espais de poder per a la llengua. És clar que el filòsof gironí ho deia en un territori com la Franja de Ponent, on han segrestat bona part dels espais del català, però em sembla del tot pertinent prendre'ns seriosament les paraules de Terricabras i tenir clar que ens cal recuperar i rescatar espais perduts, espais adormits, espais adversos, espais enemics … si no, de què servirà que el senyor Albert Manent, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes faci declaracions d'optimisme sobre l'estat de la llengua i la cultura catalanes? Què en traurem que els estudis sociolingüístics diguin coses tan engrescadores com que "el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d’identificació. En concret, el català com a llengua d’identificació ha guanyat 263.000 persones el 2010"?

Certament, cal deixar-nos d'actituds més o menys complaents i passar a l'acció (anava a dir a l'atac...) Com? Pensem-hi, però –i ara deixeu-me ser positivament igualadí- la Mostra de Teatre que comença aquesta setmana és un exemple ben llampant d'allò de guanyar espais, uns espais que, literalment, seran copats pel teatre i per la llengua, felicitem-nos-en d'avançada, com també hem de felicitar les conegudes experiències de les parelles lingüístiques, les de voluntariat, o bells invents com el Certamen d'invenció de mots, o l'activitat de Xerrem, acabada d'arribar a la Kaserna.

Perdoneu, però ho portava al pap.