No me'n vull estar, d'escriure de l'Ovidi en aquesta espai; vull recordar-lo i vull demanar que se'l recordi. Per cert que aquest diumenge, se m'hauran avançat a la Calçotada Popular d'Igualada on hi haurà estat present. I és que Ovidi Montllor és un patrimoni de la Nació catalana.

Parlo de la necessitat de la cultura, de disposar de personalitats que esdevenen referents culturals d'una col·lectivitat, de reconèixer manifestacions culturals que ajuden a compondre un paisatge, el paisatge d'un país; en aquest sentit, i tant que la cultura és estructura d'Estat!, senyor Iceta. La cultura entesa com un ens viu, un fil que es descabdella cada dia i es torna a cabdellar, és una autèntica estructura d'Estat perquè ajuda la comunitat a veure-s'hi representada i a entendre-s'hi. I una col·lectivitat com la nostra, tan qüestionada, atacada i negada pels qui tenen l'estructura de l'estat espanyol necessita allò que es diuen referents culturals i l'Ovidi n'és un.

I no som gent estranya els catalans, ni bojos, com diu el vídeo Són bojos aquests catalans? d'aquella jove alemanya que va córrer fa mesos. Som com tothom i, en qualsevol cas i en aquest moment tan i tan crucial, ho volem fer més bé que els altres també en l'àmbit de la cultura. I no volem presentar-nos al món amb signes estranys en ple segle XXI com fan els espanyols amb les curses de toros. Ja veieu com Wert, el ministre amic, treballa per exaltar els toros per a elevar-los a la categoria de patrimoni cultural brandant-los -els toros i els toreros- contra nosaltres, fent-ne una estructura d'Estat, d'estat de guerra?, senyor Iceta? Recordi que dels 37 parlamentaris del PSC que tenia aleshores, 31 hi van votar en contra o, com si diguéssim, a favor dels “toros”. Si “dels toros”, els espanyols no en fan qüestió d'estructura d'Estat, ja m'ho sabreu dir.

A escala local, a Igualada, també necessitem referents culturals on ens puguem identificar, que ens ajudin a viure de manera harmònica, amb més qualitat, que és l'objectiu “utilitarista” de la cultura si m'ho permeteu i, en conseqüència, l'objectiu de qualsevol estructura d'estat muntada al servei de la ciutadania. Penso, en clau igualadina, en manifestacions culturals que ens representen com la festa dels Tres tombs, o les festes majors o la de Reis; però vull pensar també en fets més coetanis i dinàmics, que amaren els nostres carrers i la nostra gent des de fa una bona colla d'anys com la Mostra de teatre o els castells dels Moixiganguers. És evident que la gent hi ha connectat, els viu i se'ls fa seus -els castells i el tragí teatral- i en gaudeix. Tot això fa cultura, fa ciutat i fa país i no som gens bojos, senyors Iceta i Wert; en qualsevol cas no som dels més bojos.

Conclusió: aprofitem-nos de l'obra de l'Ovidi, aprofitem-ne el llegat i que arribi a les generacions futures. D'acord, l'Ovidi no es voldria barrejar amb “idees” d'Estat, conec prou el punt anarquista del d'Alcoi, però estic convençut que se sentiria reconfortat formant part de l'estat de la cultura del seu poble. Sí, per estructurar un país cal comptar amb la cultura... d'acord? Per tant, feu-ne el sil·logisme amb l'Ovidi i us sortirà el títol de l'article (ep! sense el parèntesi).