Diumenge de Tres Tombs, cap a buscar el tortell abans d'acudir a la convocatòria dels Traginers: a la plaça de Pompeu Fabra, altrament de les Tortugues, a tocar dels Caputxins, un grup en cercle amb simbologia cristiana segueixen els cants i la guitarra del que tot fa semblar que és un acte religiós...; una estona abans, aliens a la gran festa dels Tonis veig a l'espai de davant l'estació grups de nois joves, segurament tots nouvinguts, que des de fa temps, i sovint amb el tors nu tot i el fred,  fan servir el mobiliari urbà com a aparells  de gimnàstica...; i a cal Font, quan ja han culminat el segon Tomb i tornem a casa ,  un altre grup de persones hi balla i mostra la seva períciat amb la pràctica del swing, sens dubte atrets per la convocatòria de l'article de Quim Solé en aquesta casa d'AnoiaDiari...  Un mostrari ben variat en aquest diumenge de gener de 2017.  

Més endavant, dijous,  es col·loquen a la plaça de l'Ajuntament les deu petites llambordes metàl·liques (stolpersteine) en record dels igualadins morts als camps de concentració nazis; un element nou en el nostre paisatge urbà que honora la ciutat.  I encara, component el paisatge d'aquest primer mes de l'any, aquest cap de setmana els pagesos de l'Anoia també hi han aportat color de tractor i de reivindicació . 

Davant aquest panorama dominical que havia de presidir els Tres Tombs i les altres aportacions  esmentades, reconec que tinc sensacions contradictòries... Finalment, però, em decanto per celebrar la varietat dels paisatge humà  -i animal, és clar- d'Igualada perquè ens presenta una societat variada que batega, potser no al ritme que un voldria copsar, però que ho fa amb dinamisme, ensenyant amb escreix això que convenim a qualificar de societat plural.

Pluralitat traduïda en colors. Tots els colors del verd deia aquella cançó de Raimon dedicada al País Basc. Jo també vull un 2017 per  a Igualada i Catalunya -"sóc d'un país, sóc del món", diu Titot- on llueixin els colors  d'un horitzó esperançador. Un color fet de Tres Tombs i de la sensibilitat que representen les llambordes; i també el color de la pagesia necessària, equilibradora de territori. No estic tan segur de l'aportació al nostre paisatge que pugui fer la pràctica del swing, però accepto que la meva opinió val ben poc ; i segur que s'han de poder oferir llocs idonis i oportunitats perquè tothom pugui practicar tota mena d'esport..., i afavorirem la integració de gent que a hores d'ara no troba espais "com Déu mana" per al temps del lleure.  Quant a les manifestacions religioses  sóc partidari que desapareguin del paisatge urbà. Totes les manifestacions religioses. L'àmbit religiós hauria de quedar fora de l'espai públic d'acord amb la consideració de societat no confessional que ben segur constarà en la futura constitució de la República catalana.

Aquest 2017, doncs, hem de poder vestir Igualada i el país amb tot de colors vius i variats, transmissors d'esperances;  que ajudin a anul·lar vicis adquirits i defectes perillosos, colors que facilitin un horitzó diàfan per a arribar al setembre en les millors condicions lumíniques per al  futur.