En ple estiu, un avís per a navegants. És recurrent tirar del concepte de la 'unitat' en un sentit o en un altre. Als qui ja som de la dècada dels cinquanta (sí, és clar, del segle passat), la paraula i el crit d'Unidad ,per allò de l'Espanya Una, ens provoca urticària i malssons amb coses com prietas las filas de mal pair. Per escurçar-ho: no totes les unitats són bones, ni la Una d'abans, ni moltes unitats de les demanades als catalans aquests últims temps. Tanmateix, val a dir que una cosa és estar alerta davant la sacrosanta idea unitària que ens remet a idees monolítiques i una altra és l'extrem oposat, el que ens porta a allò que amb dos catalans ens organitzem en tres corrents crítics.

I amb la calda que fot aquests dies, a què coi treu parlar d'unitats?, potser us preguntareu amb mi.Sí, ara ve l'avís per a navegants: el noi del partit Ciudadanos-Ciutadans anuncia que vol anar de bracet amb el partit de la Rosa Díez a les pròximes eleccions, les generales, les de la nación espanyola. Diuen que s'han d'unir contra els nacionalismes. Aquell noi busca unitat d'acció enfront del nacionalisme català i vol anar 'unificat' amb algú que pensa que pot fer forat als catalans, torpedinant la línia de flotació d'un vaixell que, diguem-ho, a hores d'ara està en construcció. I busca la unitat amb una hooligan de la causa, de la causa de la unidad.

No sé si hem de copiar idees d'altri, però la idea clau és fàcil: cal un objectiu definit i trobar els col·legues necessaris per assolir l'objectiu. Ja ho sé prou que ningú no ha dit que sigui fàcil, però no hem de deixar de tenir present la premissa de treballar per l'objectiu comú fins i tot quan es tracta d'unes eleccions generales, les que interessen més al xicot Alberto i la senyora d'un partit anomenat Unión, Progreso y Democracia ... Ara ja enteneu l'avís i la preocupació davant la disgregació dels vots dels catalans i la humil crida d'aquest navegant a buscar fórmules d'acord -unitàries- per no perdre més bugades.

A Igualada hem viscut la Festa Major i, per sort, no hi hem anat dividits per bé que, des de fa anys, hi ha àmbits o alternatives de festa, ja ho sabeu: per a petits, per a grans, el programa de la Casa Gran, el de La Collon@da, places amunt i places avall ( '...i un carrer'). Al final es tractarà de sumar tot el que es pugui sumar per enfilar els temps difícils que la ciutadania -recordeu el pregó d'enguany arranjat per Paranoia accions i aplaudit per tothom- haurà d'afrontar amb el final de les vacances i el retrobament amb la realitat. I més endavant, però a tocar, vénen les esmentades eleccions espanyoles i caldrà establir, sense la pressió tèrmica, amb 'quina unitat' es pensa comparèixer-hi per anar fent forat i deixar-los amb la seva unitat.

En aquest apartat del futur pròxim, deixant de banda la parafarnàlia electoral, permeteu que faci publicitat de la pròxima obertura de La Teixidora. Casal independentista d'Igualada, amb el local al carrer Custiol, UNA bona notícia per a TOTS els navegants.

Francesc Ricart