A hores d’ara estem capficats per la pregunta i la data. Des de l’ANC, amb l’argument espectacular i contundent de la Via catalana cap a la Independència, tenim clara la naturalesa de la pregunta que volem respondre. En l’àmbit dels partits, la cosa ja no és tan clara, i a les línies editorials dels mitjans hi ha també una dispersió considerable: quan tots pensàvem que en un Referèndum t’havies de preparar sempre a dir Sí o No, ara hi ha qui diu que s’ha de poder dir que Sí, però i No, però i que el ‘però’ és perquè es puguin sentir còmodes els de les terceres vies, perquè sigui una consulta inclusiva, que inclogui els qui...

És curiós perquè els qui no estan per aquesta labor -els unionistes- i els qui diuen que volen exercir el Dret a decidir, però amb preguntes més inclusives, continuen fent-nos el retret que nosaltres no estem pels problemes de la gent, que ens deixem portar (que derivem) només per la cosa identitària. És curiós com coincideixen des dels infumables del Canal13 tv fins a l’ínclit Pere Navarro i encara en Duran i Lleida, amb la gran lliçó que ens va regalar de demagògia de manual de nivell bàsic: “no intercanviaria mai el patiment de les persones pel seu progrés nacional”.

Després, si els deixes anar, són els més identitaris espanyols, of course, que això sí que es pot ser de manera natural. I si no, recordeu –o tireu de Google– el discurs del secretari general del PSOE, en el congrés de no fa gaire a Granada, el dia que es va emocionar tant Pere Navarro; o mireu-vos l’entrevista a Alfred Bosch que li van fer la setmana passada a la cadena infecta esmentada més amunt.

En arribar aquí, no sé com he anat a parar a Perejaume dialogant amb Jordi Enrich a l’Auditori del Museu Comarcal, a l’última edició del Rec.0, on parlava de l'existència d’un aire de família acumulat en referir-se a punts coincidents en les obres de Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep M. Jujol, Antoni Gaudí i l'art del barroc català. L'artista del Maresme ens recordava la importància de l'estimació d'allò pròxim, autèntic i de com assimilar-ho. A la manera de Perejaume i no a la de Duran i Navarro, hem d’afrontar el moment del procés que vivim al Principat: conreant l’aire de família, tocant de peus en terra, sentint-la, la terra, com reivindicava Perejaume; cosa que es pot fer treballant per allò pròxim i pintant el punt més alt del Liceu, posem per cas; així nosaltres els qui volem la Independència, demanem una data i una pregunta clara per poder votar, sabent que la consulta és allò pròxim i realment directe que ens ha de permetre treballar pel reeiximent nacional en tota l'extensió i altura del terme.

Francesc Ricart