“Catalunya haurà de començar a pagar al setembre el cost d'estudiar en castellà. Si no garanteix l'ensenyament en aquesta llengua, l'Estat li passarà la factura de les escoles privades trimestralment. (...) Així ho estableix el decret que garantirà el dret de tots els espanyols a aprendre en castellà” (El Mundo, 11.07)

Coi, amb la de coses que hi ha hagut a Igualada aquests dies per poder-ne parlar – l'històric Pacte comarcal pel Dret a Decidir o l'edició 18 de l'European Baloon Festival..-; o que hi haurà en el futur pròxim amb propostes tan cridaneres i potents com l'acte anunciat per al 25 de juliol que organitza l'ANC en què participaran Carme Forcadell, Santiago Vidal i Lluís Llach... I arriba el Consejo de Ministros de divendres i ens amolla el decret que decreta (és clar) que la Generalitat ha de pagar... Per què? Perquè tots els espanyols són iguals. La veu de l'amo Rajoy, el tal Wert, no es cansa de repetir que no cal que siguin gaires les famílies d'alumnes que demanin l'escolaritat en català, que no és cosa de quantitat sinó de qualitat (constitucional) i que només que hi hagués un alumne ja justifica el decret i que la Generalitat s'hagi de rascar la butxaca per “evitar” de lesionar els drets d'aquest alumne espanyol.

La cosa és molt greu: és la posada en pràctica d'allò que tot el dia de cada dia ens recorden: Això és Espanya! I ningú no pot ser discriminat en el territori nacional espanyol. Som davant un decret franquista, propi de la legislació franquista, la que negava l'existència dels catalans i del català.

Ni els Estatuts, ni les lleis lingüístiques, ni la Llei d'educació catalana (LEC) no compten un borrall. Vostès, ens diuen, a complir els decrets que els decretem (és clar) i a callar. O no recorden la sentència del Tribunal Constitucional? Sí, en aquell 5% de no res que comptabilitzaven la Chacon i en Zapatero, en aquell bocinet d'Estatut que va caure amb l'esmentada sentència hi havia aquesta minúcia que afecta , ens diuen, la llengua vehicular de l'escola a Catalunya. I s'ha de complir. I el compliment passa ara pel decret que decreta (sí, sí) que l'administració catalana ha de pagar el cost de l'ensenyament d'aquest alumne que no es vol contaminar de català.

Nosaltres sí que som els cornuts de l'exemple maldestre que posava l'insigne García Margallo: vénen a ca nostra, ens enganyen amb la (nostra) llengua i ens ho fan pagar! Sense frivolitats: aquest decret és un recordatori més que nosaltres no som ningú, que no som cap subjecte polític i per tant que no ens podem governar, que hem d'esperar el torn autonòmic, que només anem davant de Ceuta i Melilla en estricte ordre alfabètic.

L'últim dissabte del curs escolar, amb Somescola, ens vam manifestar a Barcelona, clamant pel sistema educatiu en català; l'Onze de Setembre, la vigília de l'inici de curs, quan fem la V també clamarem perquè el Departament d'Ensenyament actuï en conseqüència. Cal pensar, doncs, en el potencial esclatant del pròxim11 de Setembre i en la necessitat de guanyar el 9 de novembre. Potser som en un dels últims episodis d'aquesta història de cornuts i de pagar el beure.