"M'agrada Igualada". Encara se'n poden veure pels carrers, d'aquests cartells publicitaris de la campanya que va començar el 2010 (gràcies Google). Aleshores AnoiaDiari acollí, si més no, un text laudatori de la campanya. Jo no ho faré. Ei, tampoc no em proposo d'afegir-hi llenya a la cosa de la brutícia i d'altres desordres d'urbanitat de la nostra ciutat.  Jo més aviat "tiro" cap al REC per parlar de sensacions contradictòries, és a dir, de coses que m'agraden i de coses que no m'agraden a partir del fenomen del REC que, segons AnoiaDiari, han visitat 120.000 persones.

I que consti que no pretenc fer cap balanç de l'impacte econòmic del REC en la ciutat, ni elaborar una hipòtesi sobre els efectes de la globalització del comerç i les tendències de l'emprenedoria i del mercat, etc. No, que em queda molt lluny i sóc "de lletres". No, és més senzill: quan visito el REC, en plena efervescència com la que es vivia la tarda del dissabte de l'edició passada, no puc evitar de sentir la contradicció a què em referia; és a dir entre allò de positiu que es canta del REC sobre la importància de l'esdeveniment edició rere edició, amb un gran ressò i atracció en bona part de les comarques veïnes -amb Barcelona com a gran aportadora de visitants- i fins i tot d'arreu; la contradicció entre tot això, dic, i el consumisme extrem "uterí"que  s'hi manifesta i es viu;  sobretot a les hores punta, com aquest dissabte,  quan l'allau de compradors incontinents mostrava una cara preocupant de la nostra societat difícil de conjugar amb els paràmetres dels dèficits socials que tots reconeixem.

 En contrast, o així ho vaig veure i viure jo, hi situo l'oferta del recital poètic d'Enric Casasses i Josep Pedrals en aquella hora punta: una experiència excel· lent que esdevenia gairebé una metàfora antisistema del que passava al carrer. Aquest poetes, en un espai amb un aforament limitat (unes 50 persones, a tot estirar), ens van fer passar una molt bona estona dient  poemes divertits,  carregats d'humor i ironia aplicable a allò que passava al carrer que, per cert,  s`hi  va quedar al marge (marginat?), en tancar el local les portes mentre va durar el recital. Una bella metàfora. 

Dit això, reconec la importància de tot el que han fet aquesta canalla que gestiona les edicions del REC i alhora friso per veure el resultat i els efectes de la Consulta de projectes per al Rec que han de proposar un nou barri per al segle XXI. Però ..., però, mentrestant continuo preocupat pel consumisme rampant com a màxim efecte d'aquest invent que ens posa davant de les nostres contradiccions com a homos capitalensis que som en un món tan injust.

Tenim feina davant les evidències: la de recuperar el barri del Rec, -per cert tan ben mostrat  amb el  número extraordinari  #ADREC-, guanyar en productivitat i competitivitat en l'activitat econòmica d'Igualada i l'Anoia (i evitar més pèrdues, l'última la de "Carlomagno") i, finalment, elevar la qualitat de la nostra societat que superi la submissió al consumisme en què ara semblem instal·lats... Com ens agradarà Igualada!