Hi ha principis que ens són irrenunciables: la República catalana i l'Escola catalana. Ve a ser, si voleu, com allò de les veritats universals de la velocitat de la llum i el dèficit fiscal amb Espanya que va dir divendres passat Sala i Martín a Catalunya ràdio.

En pocs dies ens han convocat a manifestar-nos: aquest dissabte les entitats de Somescola per exigir una escola catalana -ço vol dir en llengua i continguts- i de qualitat davant els atacs del govern espanyol, amb la negra llei Wert; i el passat dia 2 de juny diferents partits van convocar amb motiu de l'anunci de l'abdicació del rei Juan Carlos I. I hi vam anar. A la plaça de l'Ajuntament d'Igualada ens vam concentrar per reivindicar la República catalana amb l'avinentesa de l'abdicació del monarca borbó. A Barcelona, amb la iniciativa i protagonisme del món de l'ensenyament, els igualadins s'hi van desplaçar en gran nombre a participar d'una gran manifestació reivindicadora de la llengua catalana a l'escola i de la dignitat educativa i contra la indignitat del poder de l'Estat espanyol.

Per entendre'ns, no podem negligir res, tot ho hem d'aprofitar en clau catalana, en clau de país, l'únic punt de vista que ens ha de marcar; i concretant més, avui la nostra energia s'ha de focalitzar a assegurar l'èxit del 9 de novembre, a treballar per tot allò que ens hi ha de portar. Cal, doncs, mantenir l'atenció i la tensió i no perdre cap ocasió per sirgar en la bona i única direcció que ens hem marcat els catalans.

Alhora hem d'evitar de distreure'ns i no crear-nos falsos problemes -ja ens els fabriquen en cadena des de Madrid, amb els cavalls de Troia corresponents instal·lats a les tertúlies, a les teles alienes i etc (a l'etcètera poseu-hi els Lara i els Godó). Precisament, una de les últimes distraccions ha estat la cosa de l'abdicació del rei espanyol: quan es va saber, molta gent va córrer a desempolsar banderes tricolors, les de drap i les mentals, i les va enlairar sense gaire manies, com a bons espanyols “in pectore”. Ens convé? Aquests dies, uns han parlat de solidaritat amb els espanyols, d'interessos i problemes comuns inevitables mentre som ciutadans espanyols, fins i tot de sentiments històrics: allò del sentiment republicà espanyol...

No ho oblidem: la república i l'escola, catalanes. Dues certeses imprescindibles, sense condicions, sense concessions.