I què s’hi pot fer, per remuntar la crisi econòmica? Aquest servidor de vostès no en sap la solució. Se m’acut, tanmateix, aprofitant la primavera en què estem immersos que, si no hi heu anat, aneu a visitar el Museu de la vida rural a l’Espluga de Francolí. Pel camí, no deixeu de gaudir del paisatge agrícola: els camps de cereals verdíssims i ufanosos us animaran la vista i us portaran a pensar en la bona collita d’enguany. Els pagesos de la Segarra i de la Conca de Barberà estaran de bon any. Ells us explicaran que no sempre és així ni de bon tros. Però, esperem-ho, continuaran fent allò que saben i volen fer: conrear la terra, fer de pagès. Des de la saviesa i la voluntat, tot i tenir present els obstacles de l’univers econòmic en què els toca de viure o de malviure... i sort en tenim, d’ells.

Aquest dia, Xavier Cuadras, ens feia un apunt brillant per entendre com funcionen les coses del 'meravellós' món del liberalisme capitalista, on només tractes amb els tractes i no saps què hi ha darrere. L'exministre Joan Majó, a Catalunya Ràdio, explicava que només el 3% del total de la massa financera que es mou correspon a la productivitat. És allò de les bombolles que ens podrien explicar aquests dos especialistes. Mentre, som en estat de xoc de difícil solució on cadascú haurà de trobar sortides, com més racionals millor. No fa pas massa, Bernat Ferrer ens feia una proposta per a la nostra comarca: 'Anoia: Moda, Mobilitat i Tranquil·litat'; i Artur Mas ens regalava un titular no massa enginyós, però intel·ligible : 'l’Anoia serà industrial o no serà'.

L’Anoia no és una terra exuberant des del punt de vista agrícola, la morfologia, la distribució de la propietat agrària i tots els factors que saben els historiadors i els economistes, expliquen perquè en un moment determinat l’agricultura, la pagesia, perd pes i la vida econòmica anoienca deriva cap al món de la indústria fins a excel·lir en els camps de la pell i el punt. Uns camps que avui perillen d’esdevenir erms engolits per les crisis successives.

Només m’atreveixo a dir (i perdoneu la intromissió) que arreu cal combatre la crisi econòmica amb les seves potencialitats i que, en el nostre cas, cal treballar per trobar la bona direcció d’Igualada i la Conca i si pot ser encertar-la; això sí, des de l'exigència als responsables de tots els graons polítics perquè s'acabin les perversions de l'economia financera.

D’aquí la recomanació de visitar i revisitar el Museu de la vida rural de l’Espluga de Francolí, un espai esplèndid que mostra la història del món de la pagesia i alhora les possibilitats reals de continuar treballant la terra amb les aportacions de la maquinària i la tecnologia. Aneu-hi, xucleu tot el que us ofereixin i afegiu-ho a la vostra motxilla. No dic, me’n guardaré prou, que ens hem de fer pagesos (que no és negligible, per cert), sinó que hem de mentalitzar-nos a recuperar 'l’esquema' que tan bé ens mostra el museu: el domini de la matèria, el coneixement del passat i la voluntat i l'esforç per enfrontar els reptes.