Em fa que els últims temps la gent abusa d'aquestes paraules, les del títol de la novel·la de William Faulkner. Sovint es fan servir quan es vol transmetre la idea de la turbulència que acompanya els temps que vivim, des del punt de vista planetari i des del més local, des dels mitjans, des de l'àmbit polític, l'educatiu ... Avui tothom està sotmès a un medi sorollós i furient. Al capdavall, però, allò cert és que el soroll sovint amaga i impedeix 'veure' el que de debò interessa o ens hauria d'interessar

Turbulències i sorolls —sense parlar de la meteorologia d'aquests dies— com els generats a partir de la vaga general, com la remor constant que se sent i que haurem d'aguantar els ciutadans-votants fins al 28 de novembre; els sorolls de sabres i la fúria corresponent, ni que siguin televisius, al voltant de tot el que comporti l'anomenada celebració de La Hispanidad (o sia ahir); el soroll superlatiu (o no tant) que ha arrencat i acompanya la competència entre els qui volen liderar el sobiranisme des d'ara mateix al Principat, això sí, després del soroll i la fúria considerables, s'haurà d'arribar al Parlament de Catalunya. I, és clar, el soroll i la fúria que sens dubte presidiran el llarg procés preelectoral i electoral a la manera del ministre Corbacho, recordant al personal que el camí cap a la independència no serà pacífic precisament.

Contra els sorolls i les fúries els ciutadans necessitem antídots, a la ciutadania ens cal (mentre no arriba l'autonomia de Portugal) rearmar-nos amb instruments capaços de combatre tant de soroll mediàtic i ambiental advers... I, ja ho heu endevinat, ningú no en té la clau; perdó, vull dir, que jo no tinc la clau per obrir aquest pany, manllevant el nostre poeta Estellés. Dit això, tanmateix, vull aprofitar per valorar i apuntar activitats senzilles, gens sorolloses, organitzades aquests dies per gent pacífica, que no crida; em refereixo a la 3a edició de Bellprat, Vila del Llibre i el Mes de la poesia, a Igualada. L'amable i reconfortant diada de Bellprat i les lectures de poesia que ha programat Paranoia Accions són uns exercicis perfectes, recomanables per a tothom i totdon (gràcies Monzó) per a fer múscul mental apte per a suportar, i qui sap si per a superar, les incoveniències dels sorolls i rebaixar-ne la fúria i l'adversitat.

No, la poesia i la cosa llibresca potser no són la clau o l'única clau, però tornant a Vicent Andrés Estellés, si heu seguit la celebració d'aquest cap de setmana al País Valencià, bé que han fet servir els de l'Escola Valenciana els llibres i la figura i la poesia del poeta per reivindicar la catalanitat a l'escola, per reivindicar el País Valencià i bé que se'n van eixint. Prenguem-ne nota.

(Sound and fury surt en un vers de la tragèdia de Macbeth de W. Shakespeare i avui és un sintagma recurrent, ja me'n sabreu excusar).